La discriminació laboral i educativa cap a la població estrangera no només suposa una injustícia per a aquelles persones que la pateixen, sinó que també deixa una factura en l'economia espanyola. Per primer cop, un informe calcula l'impacte econòmic de les dificultats a les quals s'enfronten les persones migrants a l'hora d'accedir a una feina, pel fet de cobrar menys, però també perquè els estudiants d'origen estranger estiguin més exposats a l'assetjament escolar i a l'abandonament educatiu. I les seves conclusions són clares: l'Estat deixa de guanyar 17.166 milions d'euros a l'any. O, dit d'una altra manera, el PIB espanyol podria créixer un 1,3% més si es posés fi a la discriminació racial.

Raquel Muñoz (Barcelona, 1978) va “petar” un dia a la feina. Als 32 anys, amb una carrera professional i tres fills petits, feia dies que notava que hi havia “alguna cosa que no funcionava bé”, però va mantenir el ritme. Fins que la ment li va dir prou i, de cop i volta, va començar a comportar-se d’una manera estranya. “Em preguntaven si m’havia fumat algun porro”, recorda sense rancúnia, conscient que "ningú sap com reaccionar" en una situació així. Però, passats gairebé 15 anys, aposta per "trencar silencis" i donar les pautes per poder actuar-hi. Tot i que les empreses introdueixen eines per millorar l'estat del benestar mental, avui s’arrossega l’estigma d'uns i l’autoestigma que s’imposen els que pateixen el trastorn, indica Carlos Alcoba, responsable de salut mental i estigma a l’àmbit laboral d’Obertament, entitat que lluita contra les discriminacions del col·lectiu. Precisament, en vigílies del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra aquest dijous, Alcoba va recollir a Oviedo un premi Prevencionar. 

Quan ara fa un any Marta Margarit va explicar a la feina que s’estava recuperant d’una forta depressió que l’havia fet ingressar, poc es podia imaginar que tres setmanes després la farien fora. Diu que no hi va haver cap preavís, ni cap conflicte ni problema anterior. Només un no ets tu, som nosaltres, perquè “no es veien capaços de gestionar la situació", no perquè dubtessin de la seva vàlua. Actriu i productora teatral, Margarit estava assajant una obra que ella ja havia interpretat, i s'havia pres el contracte “com un al·licient” per acabar de fer net, rememora ara, convertida en una activista d’Obertament, una entitat que lluita contra els estigmes que arrosseguen les persones que conviuen amb algun problema de salut mental. Un dels àmbits on els trastorns encara no han sortit de l’armari és el laboral. De fet, el pas que va fer Margarit d’exposar els seus antecedents és minoritari, ja que el 90% l’oculten, segons les dades del primer informe sobre l’estigma a les empreses catalanes que ha publicat Obertament.

Una de cada cinc dones joves té dolors importants amb la regla, segons un estudi de la revista Women’s Health. "Com més jove ets, més dolor, sobretot per sota dels 25 anys, perquè el coll de la matriu està molt tancat", explica Elisa Llurba, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Una investigadora de la Universitat de Girona (UdG) ha denunciat a través de les xarxes socials que un superior i un company l'han "aïllat, menystingut i menyspreat" al seu lloc de feina durant anys. "M'han negat tota oportunitat per poder progressar, fent-me sentir sempre discriminada i ignorada. M’han vetat o posat traves, fent que disposés sempre de molt pocs recursos o fins i tot que m'ho hagués de pagar de la meva butxaca", ha escrit en un fil de Twitter. Fonts de la UdG assenyalen que coneixen el cas i que "s'està treballant d'acord amb l'aplicació dels protocols establerts quan es produeixen conflictes en l'àmbit laboral".

Les dones embarassades tenen una mobilitat reduïda, però els fundadors de Google no hi van pensar quan van dissenyar la zona d’aparcament. Quan Sheryl Sandberg, l’aleshores cap de vendes en línia, es va quedar embarassada el 2004 va demanar una cosa ben senzilla: aparcaments per a dones embarassades al més a prop possible de l’entrada de l’edifici. És només un exemple de com en molts aspectes dels llocs de treball es troba a faltar una perspectiva femenina. Caroline Criado Perez, al seu incisiu llibre Invisible women: Exposing data bias in a world designed for men (La invisibilitat de la dona. Destapant prejudicis en les dades en un món dissenyat per a l’home) mostra fins a quin punt aquests subtils prejudicis s’han estès.

Un jutge d'Almeria ha considerat que hi va haver "discriminació per raó de sexe" en la decisió empresarial sobre unes treballadores de Zara –filial del gegant tèxtil Inditex– a les quals va canviar de centre de treball "exclusivament" pel fet de tenir jornada laboral reduïda per motius de guarda legal de fills menors d'edat. Les empleades van rebre l'opció d'acceptar el canvi de lloc de feina, la renúncia als seus drets o l'acomiadament, segons informa Europa Press.

La companyia d'aviació d'origen britànic Virgin Atlantic ha anunciat aquest dilluns que retira del codi intern laboral l'obligatorietat que fins ara imperava perquè les hostesses de vol duguessin maquillatge mentre treballaven. Al mateix temps ha informat també que amb efecte immediat la indumentària femenina inclourà pantaló. Fins ara les hostesses podien dur-ne, però ho havien de demanar especialment, ja que l'uniforme estàndard per a les dones era la faldilla.

El Mobile World Congress va negar dimarts l'entrada a una dona que anava amb la seva filla de cinc mesos lactant. La dona portava la seva filla, adormida, en una motxilla de roba arrapada al cos. L'organització va al·legar que no poden entrar al recinte menors de 16 anys i la direcció es va negar a fer una excepció per a aquesta mare treballadora que pretenia accedir al recinte del 4YFN, on aquell dia se celebraven unes jornades per la inclusió de la dona en el món tecnològic, el Women4Tech.

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha denunciat l'empresa d'olis Aceites y Energía Santamaría de Lucena, a Còrdova, per discriminació per raó de gènere perquè no va abonar endarreriments a les seves treballadores al·legant que al conveni "es parla de treballadors i no treballadores".

Càritas Diocesana de Barcelona ha instal·lat aquest dilluns siluetes als búnquers del Carmel com a símbol de la precarietat laboral que pateixen les persones que atenen diàriament i que "resten invisibilitzades pels poders públics i la societat". L'entitat religiosa assegura que les figures no tenen rostre perquè "simbolitzen la despersonalització que pateixen els col·lectius més vulnerables" a l'hora d'aconseguir la plena inclusió a la societat. Es tracta de col·lectius com els més grans de 55 anys, els joves i les mares amb fills.

La 88a edició del Saló Internacional de l'Automòbil obre les portes al públic aquest dijous 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona. El debat feminista també ha arribat fins al recinte de la fira Palexpo de Ginebra, a Suïssa, on el paper de les dones treballadores en aquest saló s'havia limitat majoritàriament fins ara a acompanyar físicament els cotxes, fent d'hostesses, però sense cap altra funció o tasca que mantenir-se quietes o al voltant del vehicle.

La conselleria d'Economia Sostenible, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana ha informat aquest dimarts que denunciarà davant la Inspecció de Treball un portal d'ocupació que es publicita a les xarxes socials i que està actuant com una agència de col·locació per haver publicat ofertes "discriminatòries i sexistes".