Relleu a la Taula d'Entitats del Tercer Sector. L'activista Enric Morist és el nou president de la gran plataforma d'associacions socials i federacions en substitució de Francina Alsina, que ha esgotat els dos mandats màxims. La de Morist ha estat una candidatura única en les eleccions per renovar la junta directiva, que s'ha presentat com un òrgan continuista amb la tasca dels seus antecessors. Com a diferència, ara n'han quedat fora la Federació Catalana d'Entitats Contra el Càncer i la Fundació Pere Tarrés, mentre que, per contra, han aconseguit un representant de Cohabitac (dedicada al dret a l'habitatge) i l'Associació Sant Joan de Déu de Catalunya.

Les prestacions socials com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital no treuen de la pobresa les poques famílies que arriben a rebre-les. Ho constaten cada dia les entitats socials, que fa temps que reclamen un canvi en el model d’ajudes, primer perquè arribin a tothom simplificant-ne els criteris i tràmits, i després per garantir-ne l'eficiència. Amb un de cada cinc catalans en risc d’exclusió socials, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya –que aplega 35 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials contra la pobresa– proposa augmentar entre 100 i 200 euros l’import mensual de la renda garantida.

Tard i sense arribar a tothom que ho necessita. És el diagnòstic que fa la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya sobre les prestacions que hi ha per garantir ingressos mínims, que per diversos motius deixen desatès el gruix de població més pobra. És la pobresa “invisibilitzada”, de la gent que no surt a les estadístiques. “No havíem estat mai tan malament com ara; estem molt pitjor que el 2008, la situació és crítica”, ha clamat la presidenta de la Taula, Francina Alsina, que ha insistit que a l’horitzó hi ha mesos molt durs.

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebrarà els dies 15 i 16 de juny el seu 7è congrés, el primer després de la pandèmia, amb el lema: ‘El repte de la reconstrucció social. Noves respostes des del Tercer Sector Social’. D’aquesta manera, i després de quatre anys de no reunir-se, es busca enfortir el treball i les aliances entre les entitats del tercer sector, i entre aquestes i altres agents socioeconòmics, per garantir la sortida a la greu crisi social derivada de la Covid-19, que ha comportat un empitjorament de la pobresa, l’exclusió i les desigualtats que ja existien abans de la pandèmia.

Per al conseller d'Economia, Jaume Giró, els pressupostos per al 2022 són "els millors" de la història de la Generalitat, perquè són els més expansius en ingressos i despeses. Per a organitzacions, entitats i sindicats, en canvi, les previsions econòmiques del Govern no són suficients per garantir tots els avenços que necessita el país, especialment en educació, salut i habitatge.

Al Juan (nom fictici) la vida li anava prou bé fins que el govern espanyol li ha denegat el dret a asil i s’ha convertit d’un dia per l’altre en un immigrant en situació irregular. Colombià, va arribar a Catalunya fa un parell d’anys com a sol·licitant d’asil i gairebé des del principi va treballar en una empresa familiar amb contracte i un sou que li ha permès arrelar-s’hi. Fins que ha rebut la notícia que la seva demanda d’asil s’ha rebutjat. Ha perdut la feina i el pitjor és que encara no pot iniciar els tràmits de regularització perquè la llei exigeix una estada de tres anys d’arrelament provat i, per tant, n'hi falta un, i un contracte laboral d’un any a jornada completa. Sense papers, es queda a la intempèrie, en la desprotecció, i ni tant sols als serveis socials del municipi metropolità on resideix li poden donar una solució que no sigui que esperi un any. 

Som lluny, molt lluny del pic de la crisi del covid-19 perquè els efectes socials de la pandèmia acaben de començar i s’aniran manifestant durant els pròxims mesos i, de ben segur, anys. No ens deixem portar per aquesta falsa sensació de nova normalitat, interrompuda pels preocupants rebrots, perquè les UCI socials no deixen de rebre persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat.

Que les famílies més vulnerables tinguin l'opció d'obtenir una rebaixa a la factura d'internet, tal com ja passa amb els rebuts de la llum o el gas, és a dir, que s'instauri un bo social digital: aquesta és la proposta que ha llançat aquest dimarts al matí la Taula del Tercer Sector Social, que aglutina més de 3.000 entitats a Catalunya. Aquesta organització assegura que el seu darrer informe sobre bretxa digital evidencia que les desigualtats en l'accés i l'ús i la qualitat de la xarxa també generen desigualtats socials.

Vuit de cada deu estudiants d'institut han presenciat insults LGTBI-fòbics en algun moment i el 12% reconeixen haver-los llançat ells mateixos. En canvi, les denúncies d'assetjament per motiu d'orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere representen només el 2% de totes les que rep cada any l'Observatori contra l'Homofòbia. Les dades constaten la "invisibilització" que pateix encara la LGTBI-fòbia entre nens i adolescents, un problema que les entitats de la Taula del Tercer Sector urgeixen a afrontar amb més recursos per part de les administracions i, també, amb canvis profunds en la manera com s'aborda.

Els números ho deixen clar: un beneficiari de la renda garantida totalment implementada cobrarà l'any que ve 664 euros el mes però haurà de destinar, de mitjana, 698 euros a pagar el lloguer, tenint en compte que aquest és el preu mitjà a Catalunya. És a dir, encara li faltaran 34 euros i es quedarà sense ni un cèntim per cobrir altres necessitats bàsiques com la llum, l'aigua o el menjar. Aquest és un dels exemples que van posar ahir les entitats socials –agrupades en la Taula del Tercer Sector– i els síndics locals per reclamar al Govern que aquesta prestació ha d'anar acompanyada "necessàriament" d'una ajuda a l'habitatge compatible i que la complementi, tal com ja passa al País Basc.

Les entitats socials es revelen contra la precarietat dels fons estatals extres i la inacció de la Generalitat. La Taula d'Entitats del Tercer Sector ha denunciat aquest dimecres que el 2019 serà el tercer any consecutiu que Catalunya es queda sense la partida econòmica de l'Estat que prové de la casella de la renda amb finalitats socials, tot i que en l'exercici de l'any passat es va recaptar un 4% més respecte al 2017. L'agrupació, però, ha matisat que, tot i que la gestió estatal dels fons és deficient, la Generalitat també n'és responsable en part. "El govern català no té en compte els criteris que hem proposat les entitats socials per fer una transició entre l'antic model i l'actual", ha lamentat la presidenta de la Taula, Francina Alsina.

"L'estigma penitenciari encara pesa molt i les persones que han estat a la presó han de tenir una segona oportunitat". Així ho ha defensat la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina, que ha afegit que s'ha d'evitar que els presos "es trobin sols" quan deixen d'estar entre reixes. La Taula ha presentat aquest dimarts, en una jornada organitzada amb la col·laboració del diari ARA, un estudi sobre l'acompanyament a les persones en la sortida de la presó. L'informe, basat en 25 interns –13 de Can Brians i 12 de Ponent– que l'any passat van sortir de la presó, ha servit per evidenciar que si els presos tenen una xarxa familiar, la reinserció és més fàcil. Com que l'estudi també ha detectat que la presó dificulta mantenir els vincles amb la família i les amistats, les entitats socials han reclamat que el 20% dels interns puguin estar en un règim obert de tercer grau; és a dir, que només hagin de dormir entre reixes.

Amb l'objectiu de revertir els efectes de l'aplicació de l'article 155, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha començat a desbloquejar els pagaments a les entitats socials que havien quedat aturats amb la intervenció del govern espanyol. El conseller Chakir El Homrani ja ha signat 251 expedients per desencallar 304 milions. Els expedients corresponen a contractes i pròrrogues de l'àmbit de la dependència, la infància, la joventut i les persones amb discapacitat. Però els 304 milions només suposen una part dels pagaments que havien quedat afectats pel 155. El departament ha quantificat en 819 milions els diners que havien quedat aturats amb la intervenció. Per tant, pel que fa als milions pendents, Afers Socials ha apuntat que també estan en procés de desbloqueig.

Una apli per geolocalitzar prop de 3.500 entitats socials a Catalunya i poder col·laborar-hi. Aquesta és la iniciativa que acaba de llançar la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que representa més de 3.000 entitats sense ànim de lucre.

Núria Carrera i Francina Alsina es disputaran la presidència de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya el pròxim 10 d’octubre. Carrera ha presentat candidatura com a representant de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia per a Drogodependents de Catalunya. Alsina, de la Fundació Arrels, presideix la Federació Catalana de Voluntariat Social. Totes dues tindran al davant el repte de recosir la unitat a la Taula després de la crisi de l’estiu que va derivar en la dimissió en bloc del president, Oriol Illa, i els 12 vocals que formaven la junta.

T'has preguntat mai on van a parar els auriculars que es reparteixen gratuïtament als més de dos milions d'usuaris del Bus Turístic de Barcelona? En veure que quedaven abandonats a les marquesines dels autobusos, la fundació Rubricatus, dedicada a la integració laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, va decidir donar-los una segona vida per reduir l'impacte mediambiental del turisme. Com ho van fer? Van col·locar una paperera dins del mateix bus per recollir els auriculars i van dissenyar uns 'lanyards', una mena de cordills per fer acreditacions d'esdeveniments i congressos. En reparteixen uns 60.000 cada any. Aquest és només un exemple de la relació entre les entitats socials i el turisme; una relació, però, que és encara insuficient: el 60% de les entitats socials asseguren que no tenen cap relació amb l'activitat turística.