Maria Lluïsa Solà (Barcelona, 1939), que va començar a treballar com a dobladora quan només tenia 17 anys i que amb 85 anys continua activa, es va haver d'aixecar del sofà ahir a la nit i acostar-se a la televisió: "Creia que no ho havia sentit bé. Em vaig emocionar molt. És la primera vegada que tinc un reconeixement així i ha estat fantàstic", explica. Dissabte a la nit, l'actriu Sigourney Weaver, quan va recollir de mans de J.A Bayona el Goya internacional, va fer una cosa que no és gens habitual, reconèixer la tasca de l'actriu que l'ha doblat en tantíssimes ocasions: "Bill Murray sempre diu que la meva actuació millora amb l'excel·lent actriu que em dobla en espanyol. Hauria de ser dalt de l'escenari amb mi. M'ha doblat en més de 30 pel·lícules [la Maria Lluïsa assegura que en realitat són més de 40] i es diu Maria Lluïsa Solà. Espero que ens estiguis mirant. T'ho agraeixo moltíssim, des del fons del meu cor. Gràcies", va assegurar l'actriu mentre el públic l'ovacionava.

Amb la magnífica El maestro jardinero, el veterà Paul Schrader completa la seva trilogia sobre la força de l’amor en temps de foscor, un vibrant projecte fílmic en què el llegendari guionista de Taxi Driver ha sabut enllaçar la seva obsessió per les històries de culpa i redempció amb el seu interès per temàtiques d'actualitat candent. Així, si a El reverend i El comptador de cartes les desfetes existencials d’un capellà i un militar servien per invocar l’angoixa per la crisi climàtica i els traumes generats per la lluita contra el terrorisme global, a El maestro jardinero la qüestió de fons és la persistència de l’odi racial als Estats Units contemporanis. Un tema espinós que Schrader aborda a través de la trobada entre tres enigmàtics personatges: un home blanc (Joel Edgerton) que intenta enterrar el seu passat violent sota una quotidianitat espartana, i una jove afroamericana (Quintessa Swindell) que, en la seva fugida de la marginalitat, busca refugi en la mansió d’una aristocràtica tieta-avia (Sigourney Weaver).

'Sueños de una escritora en Nueva York'

(3 estrelles)

Direcció: Philippe Falardeau. Guió: Philippe Falardeau a partir de la novel·la de Joanna Rakoff. 101 min. Canadà i Irlanda (2020). Amb Margaret Qualley, Sigourney Weaver i Douglas Booth. Estrena als cinemes

]]> Amb els anys, la franquícia d’Alien s’ha convertit en el gos petaner del fantàstic, passant per les mans de Ridley Scott, James Cameron, David Fincher i Jean-Pierre Jeunet (i, també, les de Paul W.S. Anderson, si comptem la reunió alienígena dels Alien vs. Predator). Cada un d’aquests cineastes ha donat una identitat particular a les diferents entregues de la saga, que té les seves constants en la tinent Ripley encarnada amb bravura per Sigourney Weaver i, esclar, en les esgarrifoses criatures dissenyades per la imaginació de H.R. Giger. Així, l’horror claustrofòbic del primer film va donar pas a l’acció salvatge d’Aliens, en què Cameron va multiplicar els monstres i l’espectacle pirotècnic. I, per la seva banda, el controvertit i fosc misticisme d’Alien 3 va ser contestat amb el gust pels estirabots grotescos del francès Jeunet a Alien: Resurrection.

]]>

Després de Prometheus, Ridley Scott torna a la franquícia Alien i aquesta vegada sense dissimular, exhibint amb orgull el nom de la saga al títol, Alien: Covenant. Amb la promesa implícita del retorn a les essències, la saga de terror més important de la història fa un nou pas endavant per enriquir un univers que amaga un bon grapat de curiositats.

]]>