L’emergència lingüística no és una preocupació únicament catalana. Segons l’ONU, cada dues setmanes desapareix una llengua al món, i el 40% de la població mundial no té accés a l’educació en la llengua que parla. En aquest context, des de Catalunya s’està impulsant una iniciativa que vol contribuir a salvar la diversitat lingüística i protegir els drets lingüístics. El CIEMEN i el PEN Català han rellançat una nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics que actualitzarà la que es va presentar a la Unesco fa 30 anys. L’objectiu és aprofitar la finestra d’oportunitat que s’obre amb la commemoració del 80è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans el 2028.

"Totes les persones tenim dret a la nostra llengua en el nostre país. És una qüestió de dignitat humana. I tots tenim dret a la seguretat lingüística; és a dir, a viure en la nostra llengua. Si això no passa, estem davant de situacions de dominació cultural i lingüística, i per tant també personal", afirma Vicenta Tasa Fuster (Oliva, 1974), professora de dret constitucional de la Universitat de València i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics.

La situació de les llengües oficials a l'estat espanyol és d'una desigualtat flagrant, consagrada jurídicament per diversos reglaments i normatives, començant per la mateixa Constitució del 78. A la màxima llei espanyola hi queda ben clar que la llengua oficial d'Espanya és el castellà (diu castellà, no espanyol) i que tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la. Tot seguit, concedeix que “les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts”. No esmenta quines són ni com es diuen aquestes misterioses “altres llengües espanyoles”, ni a quines comunitats autònomes es parlen. De la vaguetat de l'article 3.2 se'n desprèn que evidentment no existeix cap “deure” de conèixer el català, l'eusquera i el gallec (les “altres llengües” en qüestió) i que, si de cas, als seus parlants els assisteix tan sols el dret d'usar-les als seus territoris. (El fet d'evitar concretar-ne els noms va dur a maniobres divisives com fer constar el “valencià” com a llengua oficial del País Valencià, oficialment rebatejat també com a Comunitat Valenciana al seu Estatut d'Autonomia.)

Elisa Loncón (Traiguén, Xile, 1963) és maputxe, lingüista i activista pels drets dels pobles indígenes. Des del juliol i fins fa pocs dies va ser la presidenta de la Convenció Constitucional de Xile, la institució que està redactant una nova Constitució que ha de substituir el text heretat de la dictadura de Pinochet, amb el procés obert per la revolta popular del 2017. Formada als Països Baixos i al Canadà, ha treballat a la Universitat de Santiago de Xile, i s'ha especialitzat en l'ensenyament del mapudungun. El seu discurs en la llengua originària quan va assumir la presidència de la convenció va fer la volta al món i la seva tasca –per la qual ha patit amenaces i assetjament– l'ha convertit en una de les 100 persones més influents del 2021 per a la revista Time. També Financial Times l'ha considerat una de les 25 dones més destacades de l'any al món. Aquesta setmana ha rebut el premi René Cassin de drets humans del govern basc i ha visitat Barcelona, on ha concedit aquesta entrevista a l'ARA.

No hauria d’estar passant, però ja ens estem donant garrotades de nou amb els idiomes per la raó comuna de la por a minvar o a desaparèixer com a cultura. Uns creuen que el castellà està perseguit a Catalunya. D'altres, que el català està perseguit a tota Espanya. Ambdós corrents es retroalimenten. Aprofiten qualsevol excés supremacista puntual de l’altre sector per posar el crit al cel. Ignoren voluntàriament que el supremacisme, sortosament, no és en absolut majoritari en cap dels dos sectors, malgrat que ambdós, això és ben curiós, ho creuen fermament de l’altre.

El judici per la presumpta discriminació lingüística patida per un veí d'Elx (Baix Vinalopó), Jafet Pinedo, que va denunciar dos agents de la Policia Nacional per abús de poder, detenció indeguda, agressions verbals i denúncia falsa, "després que els policies es van riure d’ell per parlar-los en valencià", es va resoldre aquest dimecres amb la disculpa dels dos treballadors públics que van reconèixer "excés de zel", fet que va portar Pinedo a retirar la denúncia. A causa d’aquest acte de conciliació, la jutge va dictar una absolució formal, tràmit de tancament d’expedient que s'aplica quan s’arriba a un pacte en un procediment penal.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSPV) ha declarat la nul·litat d'11 articles i una disposició final del decret que estableix l'ús preferent del valencià en l'administració autonòmica perquè considera que aquesta legislació ignora la realitat plurilingüe del País Valencià.

El Tribunal Superior de Justícia (TSJPV) del País Valencià ha admès a tràmit el recurs interposat pel Partit Popular contra l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. Així ho ha donat a conèixer aquest dilluns en conferència de premsa el síndic adjunt del grup popular a les Corts Valencianes, Jorge Bellver, i la diputada portaveu de Justícia María José Ferrer San-Segundo.

Havia de ser una compareixença per exposar les vergonyes d'Espanya pel que fa a la discriminació del català davant del castellà a Catalunya. Però l'actualitat ha obligat a la Plataforma per la Llengua a incloure una forta càrrega política en el missatge que han traslladat aquest dijous a l'intergrup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu. "La necessitat d'independència es fa molt evident", ha reivindicat el president de l'ONG, Òscar Escuder, després de repassar davant d'eurodiputats de diferents grups els fets de les últimes setmanes com l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium o la repressió policial contra la població durant l'1-O així com la probable suspensió de l'autogovern a Catalunya.

La delegació del govern espanyol al País Valencià ha interposat un recurs contenciós administratiu contra el decret de l'executiu valencià que prioritza l'ús del valencià en l'administració. La mesura no inclou la petició de suspensió cautelar de la norma, que entrarà en vigor a final d'any, com sí ho han fet el Partit Popular i el sindicat CSI-F basant-se en altres aspectes de la llei.

El ple del Consell ha aprovat aquest divendres el decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials i que "pretén garantir els drets lingüístics de la ciutadania".