La ciberseguretat s'ha convertit en un dels temes ineludibles del Mobile World Congress i encara més després d'un any en què atacs com el del WannaCry han ocupat informatius i portades de diaris arreu del món. El conseller delegat de l'antivirus McAfee, Cristopher Young, ha criticat aquest dimarts en la seva intervenció a la cita mundial del mòbil que l'auge de les criptomonedes "ha fet més fàcil" que els cibercriminals utilitzin el 'ransomware' per contaminar i segrestar tot tipus de dades, sobretot en atacs dirigits a grans multinacionals.

EL 2017 DIU adeu deixant la certesa que s’ha guanyat un racó en els llibres d’història de l’economia catalana. L’acumulació de notícies, històries i declaracions ha fet d’aquests 12 mesos un any convuls i impactant.

Un ciberatac de tipus 'ransomware' anomenat BadRabbit va colpejar dimarts a la nit Rússia i altres nacions europees. Entre els afectats destaca l'agència de notícies russa Interfax i l'aeroport d'Odessa, d'Ucraïna, que ha patit retards en els vols. També va patir problemes el metro de Kíev, la capital d'Ucraïna, tot i que no va ser necessari cancel·lar els trens.

Marcus Hutchins, el jove de 23 anys que va aturar el 'ransomware' Wannacry, ha estat detingut per l'FBI aquest dijous a Las Vegas quan sortia de la convenció de 'hackers' Defcon. Segons les primeres informacions, la detenció del britànic no estaria motivada pel seu paper en la detenció del virus el passat mes de maig, sinó per haver promogut i venut el 'malware' bancari Kronos.

Consultes mèdiques suspeses al Regne Unit, afectacions a la xarxa ferroviària d’Alemanya i col·lapse total al servei rus de correu postal. El virus WannaCry ha afectat més de 100 països aquest mes de maig, però tan sols és un capítol més dels nombrosos atacs cibernètics que fa temps que es produeixen. Afecten les empreses i el dia a dia de les persones, des del sistema de sanitat pública fins a la xarxa de transports.

L’Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units va injectar programes espia en quatre servidors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i en un altre ordinador de la Universitat de Barcelona (UB) entre el 2002 i el 2004, segons consta en dues filtracions difoses pel grup de hackers The Shadow Brokers (podeu consultar aquí la llista de servidors objectiu). Totes dues universitats han investigat la filtració i han explicat al diari ARA que les màquines en qüestió ja no estan actives, de manera que no han pogut comprovar si hi havia programari espia, però també mantenen que en tot cas no s’hauria filtrat cap dada sensible.

Institucions i empreses treballen aquest dilluns després del ciberatac de divendres perquè el virus informàtic no torni a ser una amenaça per a les seves xarxes internes. De totes maneres, les mesures de prevenció contra el WannaCry també han provocat que algunes d'aquestes entitats es vegin obligades a alentir el funcionament. Tot i així, les conseqüències de la tornada a la feina seran més visibles dimarts, ja que aquest dilluns és festiu a diverses localitats, com per exemple a Madrid.

L'oficina europea de policia, l'Europol, ha elevat fins a 150 el nombre de països afectats pel ciberatac del 'ransomware' WannaCry que divendres va afectar de manera massiva organismes públics i empreses privades de tot el món.

La companyia txeca d'antivirus Avast ha actualitzat de 74 fins a un centenar la xifra de països afectats pel ciberatac massiu que des d'ahir ha posat en alerta molts organismes públics i grans empreses privades. Segons aquesta multinacional, s'han fet unes "75.000 deteccions d'afectacions pel WanaCrypt0r 2.0" (la variant del WannaCry que es va estendre ahir) en 99 països.

"Envia l'equivalent a 300 dòlars en 'bitcoins' a aquesta adreça". Aquest és el missatge amb què s'acomiaden els 'crackers' que han enviat un ciberatac massiu a Telefónica i altres organitzacions, segons les captures de pantalla que es poden trobar en diversos fòrums especialitzats. Acostuma a ser el 'modus operandi' habitual demanar els rescats en aquesta moneda virtual, perquè ofereix l'opacitat que no donen els pagaments digitals en euros, dòlars o altres monedes de curs legal.