Amb delicadesa, la infermera li agafa el braç i injecta la via, que durant les pròximes hores serà la porta d’entrada d’elements químics que fins fa poc m’eren desconeguts: rituximab, ciclofosfamida, doxorrubicina. Els últims dies, manyocs de cabells han caigut sense treva, deixant el plat de la dutxa entristit per un comiat de pèl ondulat d’una joventut que ara queda aturada. I, així i tot, molts encara resisteixen l’embat, amagant-se darrere una gorra que serà la nova companya durant els pròxims mesos.

La Rosa és un dels personatges que interpreto a Cacophony i el primer cop que la veiem està en una situació límit, embarassadíssima, amb contraccions, esperant un autobús per anar a l’hospital i sense bateria al mòbil.

¿És possible que les relacions sexuals tinguin els dies comptats i que, en el futur, la reproducció humana es dugui a terme només en laboratoris? ¿O que l’embaràs duri menys mesos i la gestació es faci en úters artificials? Hi ha científics que ho estudien i ho veuen com una realitat. Tot i això, hi ha persones que dubten si realment aquesta és la solució als problemes a què ens enfrontem a l’hora d’aconseguir un embaràs. "S’intenten crear úters artificials per atendre els parts prematurs, però potser abans s’hauria d’entendre que la majoria dels parts prematurs són deguts a l’estrès matern", lamenta Ibone Olza, doctora en medicina i especialista en psiquiatria infantojuvenil i perinatal. "El primer que cal fer és cuidar les embarassades perquè no tinguin estrès, i aquesta és una tasca que ens correspon a tots com a societat", continua Olza, que acaba de publicar el llibre Gestar (Vergara, 2024).