No només la guerra i la immigració han fet perdre protagonisme a l'agenda verda en aquestes eleccions europees. També les protestes de la pagesia han posat en entredit la lluita contra el canvi climàtic. En realitat, hi ha connexions entre els tres assumptes. La guerra ha provocat una inflació dels preus (en especial de l'energia) que ha perjudicat els productors del camp, els quals històricament ja pateixen per la diferència entre el preu que reben en origen i el que els ciutadans paguen quan van a comprar. Pel que fa a la mà d'obra immigrada, fa dècades que és crucial al camp, on costa trobar treballadors autòctons, tant per la duresa de les feines com pels salaris que s'hi poden pagar (de nou, aquí el problema són els alts costos en comparació amb els guanys –pèrdues, fins i tot de vegades–). I finalment, esclar, hi ha els deures creixents que la Unió Europea s'ha imposat en l'agenda verda, que en efecte suposen un nou sobreesforç per a la pagesia. Ja s'ha començat a recular o, millor dit, a frenar en el ritme d'aplicació d'aquest Pacte Verd.