Qui va matar el meu pare (Més Llibres, 2019) és la tercera novel·la autobiogràfica del jove escriptor francès Édouard Louis (Hallencourt, 1992). Una trilogia iniciada amb Adéu a l’Eddy Bellegueule –gran èxit editorial amb què es va donar a conèixer–, publicat en català per Més Llibres el 2015, en el qual parlava de l’assetjament escolar, l’homofòbia i la injustícia que va patir per ser gai, i que segueix amb Història de la violència (Més Llibres, 2018), on plasmava la violació i intent d’assassinat que va patir el Nadal del 2012. La pobresa, la violència domèstica i institucional, la marginació del que és diferent i la manca de justícia social es manifesten a les tres entregues de diverses maneres.

Mentre la taxista encara ha de posar el navegador per saber on carai és la sala Heartbreak Hotel (plaça Olivereta, Sants), els amants del teatre d’actors l’han col·locat entre els seus llocs preferits perquè sempre hi ha interpretacions magistrals. No ho és menys La majordoma, un text fosc i enigmàtic de Josep Maria Miró –que continua el tríptic de monòlegs iniciat amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, que li va valdre el Premio Nacional–, i que té com a espadatxina una actriu de solvència i recorregut com Rosa Renom (Sabadell, 1963) en un personatge que fa garratibar.

Quaranta anys després que David Mamet escrivís Glengarry Glen Ross, la seva descarnada visió del capitalisme, i vint-i-un anys després que Àlex Rigola la dirigís al Teatre Lliure, l'obra torna a la cartellera de la mà del mateix director convertida en una obra de cambra per a sis actors al petit teatre Heartbreak Hotel del barri de Badal, a Barcelona. Què ha canviat? Que ara ja sabem que Mamet tenia raó. Només cal veure... el mateix David Mamet. "No és que hagi guanyat el capitalisme, és que el mateix autor d'aquest text anticapitalista s'ha convertit justament en un personatge molt conservador i neoliberal. David Mamet juntament amb Felipe González són les dues persones que han fet el gir ideològic més gran del món", afirma Rigola.

Una masia al bell mig de sis hectàrees de terra prenyada per ufanes oliveres de fulles violàcies. Un mas amb la xemeneia que treu fum i llums que tentinegen per les petites finestres. Un paisatge d’una idíl·lica connexió amb el camp, el silenci i la tranquil·litat que no obstant guarda a la memòria fets traumàtics per a la Júlia, la cosina del Pau, actual amo de l'explotació agrícola a qui fa temps que no veu. La Júlia s’apropa a la finca carregada amb dos bidons de benzina i es troba el Pau que ve de fer exercici.