Després de dècades de silenci, finalment l'Església catòlica espanyola assumeix explícitament la seva responsabilitat en els abusos sexuals a menors, i ho fa de la mà, i sota la lupa, de l'Estat. En concret, sota la vigilància i mediació de la institució del Defensor del Poble. Ja era hora. Més val tard que mai. Hi ha moltíssima feina a fer. Això hauria de ser només el començament i l'Església hauria de ser la primera interessada a anar fins al final.

"Ha estat una negociació complexa, àrdua, dura i llarga, però hem arribat al punt que volíem i estem més que satisfets". Així ha descrit el ministre de la Presidència del govern espanyol, Félix Bolaños, les negociacions amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Espanyola de Religiosos per arribar a un acord per la "reparació i reconeixement" de les víctimes d'abusos dins de la institució eclesiàstica. "Avui es fa un pas indiscutible que fa justícia", ha remarcat el ministre durant la presentació dels detalls de l'acord, aquest dijous al matí.

Finalment, el papa Lleó XIV ha acceptat la renúncia del bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, després de veure's esquitxat en el primer cas de presumpta pederàstia dins la cúpula de l'Església espanyola. Al butlletí del dia d'aquest dissabte, el Vaticà ha comunicat que accepta la renúncia del bisbe, que va presentar fa quinze mesos de manera automàtica en complir setanta-cinc anys –l’edat de jubilació dels eclesiàstics amb certa autoritat a l'Església catòlica.

Primer presumpte cas de pederàstia a la cúpula de l'Església espanyola. El Dicasteri de la Doctrina de la Fe del Vaticà està investigant el bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, acusat d'agredir sexualment un menor entre els anys 1994 i principis dels anys 2000 a Getafe. La notícia l'ha avançat el diari El País i la diòcesi gaditana ha fet públic un comunicat negant els fets: "Les acusacions que es fan, referides a uns fets que van tenir lloc fa gairebé 30 anys, són molt greus i a més falses". D'altra banda, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, reconeix que el fet que el Vaticà hagi obert una investigació "concedeix versemblança a l'acusació".

L'arquebisbat de Tarragona ha apartat un mossèn, F.X. Morell, per haver abusat sexualment d'un menor a principis dels anys 90 a Reus. El cas va arribar a l'arquebisbe Joan Planellas el setembre del 2022, i després de la investigació interna que es va dur a terme es va enviar l'expedient al Dicasteri per la Doctrina de la Fe, l'òrgan del Vaticà que s'encarrega de les denúncies per abusos sexuals. L'expedient que es va enviar a Roma va concloure que el cas estava prescrit. Tot i això, el màxim responsable de l'Església tarragonina va sol·licitar a la Santa Seu que derogués la prescripció per prendre mesures contra el sacerdot.

L'escolapi Josep Maria Canet, que va ser destinat com a missioner i director d'una escola-internat al Senegal, va abusar sexualment de diversos menors entre 1992 i 2005, segons ha informat aquest divendres l'Escola Pia de Catalunya. En un comunicat, la institució i la Comissió de Defensa dels Menors Abusats Sexualment a l’Església al Senegal han explicat que, segons una comissió d'experts que ha investigat els fets, Canet "va mantenir contactes sexuals amb diferents alumnes de l’escola Joseph Faye d’Oussouye del Senegal i menors de la població" d'entre 8 i 12 anys. Aquesta informació ja ha estat traslladada a la Fiscalia i al Defensor del Poble, i els escolapis també han reportat els abusos a les autoritats del Senegal i a les eclesiàstiques perquè emprenguin accions.

L'arquebisbat de Barcelona ha apartat el mossèn Ramon Santacana, que no podrà exercir ni fer cap celebració litúrgica, arran de les acusacions d'abusos que va destapar l'ARA el 10 de juny. Quan va tenir coneixement dels fets, la diòcesi barcelonina va obrir un expedient al rector de la parròquia de Sant Martí del Clot i, després de recollir el testimoni d'una de les víctimes i comprovar els arxius que tenia sobre el cas, l'arquebisbat ha decidit actuar en conseqüència. Mossèn Santacana era un dels noms que apareixia en el reportatge que aquest diari va publicar sobre la Casa de Santiago, un institut eclesiàstic per fomentar les vocacions sacerdotals tardanes, fundat l’any 1966, i que va acabar convertint-se en una secta en què van produir-se diferents casos d'abusos sexuals.

Un vicari de la parròquia de Sant Fèlix Africà de Barcelona (a l’actual barri de la Vila Olímpica) va admetre abans de morir que tenia constància que Josep Maria Jorba, rector durant 30 anys de l’església, organitzava reunions amb infants a mitjans dels anys 70 “on podia succeir alguna cosa irregular”. Ho ha confirmat l’arquebisbat arran de la informació publicada a El País, que va destapar que Jorba, mort el 2010, tenia un pis on hauria comès abusos a menors. De fet, la investigació ha revelat l’existència d’una presumpta xarxa de pederàstia.