A tocar del Barri Vell de Salt, entre les hortes i la séquia Monar, hi ha una gran porta metàl·lica que mena a unes instal·lacions úniques suspeses en el temps. Per arribar-hi, cal travessar un petit pont amb vista a una central hidroelèctrica que encara funciona –ara en rares ocasions– quan el rec afluent del Ter porta prou cabal. És l’entrada a la fàbrica Gassol-Monar, la germana petita de la filatura hereva de la Coma Cros i que, fins als inicis del segle XXI, va transformar el que era una menuda vila agrícola a tocar de Girona en un poble fabril, amb més de mil treballadors del tèxtil. Quan es toca al timbre, la porta condueix a unes grans instal·lacions de 7.000 metres quadrats que d’aquí a molt poc tornaran a bategar i volen convertir-se en la nova revolució tèxtil de Salt, que condensarà present, passat i futur del sector, amb una mirada molt concentrada en educació, creativitat, sostenibilitat i moda.

La vila de Salt és coneguda avui en dia per moltes raons, sobretot estigmes vinculats a la pobresa i la immigració. Té tristament el barri amb el nivell socioeconòmic més baix de Catalunya i més d'un terç dels seus habitants no tenen dret a vot. Una realitat socioeconòmica molt diferent de la primera meitat del segle XIX, quan era un poblet que vivia sobretot de les seves hortes a tocar del Ter. La revolució industrial de llavors ho va canviar tot: els empresaris van sentir-se atrets de seguida per la força de l’aigua del riu i el potencial de la séquia Monar, avui en dia gairebé tocada de mort per la sequera.