El més important que el periodisme narratiu –o la narrativa de no-ficció, diguem-ho com vulguem– del segle XX i del que portem de segle XXI ha agafat de la novel·la no són ni les descripcions enriquides, ni l’estil que no es conforma amb ser purament declaratiu i funcional, ni la concepció i el tractament dels personatges –en aquest cas, de les persones de carn i ossos involucrades en uns esdeveniments reals– com éssers amb múltiples capes psicològiques, ideològiques, ètiques i anímiques, és a dir, com entitats complexes i no meres peces al servei d’una exposició informativa o d’un engranatge dramàtic. És clar que això compta i hi ha de ser perquè una obra de no-ficció funcioni i tingui envergadura, però el més important que el periodisme narratiu ha agafat de la novel·la són les llibertats, les possibilitats expressives i el dinamisme del punt de vista i de l’estructura.

Nathan Thrall és un periodista i escriptor jueu estatunidenc que viu a Jerusalem. El seu últim llibre, Un dia a la vida d'Abed Salama (Periscopi en català, Anagrama en castellà), ha estat guardonat amb el Pulitzer de no-ficció 2024. A partir de la història real de l'accident d'autocar d'una escola bressol palestina en una excursió, Thrall reconstrueix la recerca desesperada d'Abed Salama per localitzar el seu fill Nidal, de 5 anys. Rebobina les històries personals i familiars de gent anònima i retrata amb tot detall la teranyina de despropòsits burocràtics i segregació en què viuen els palestins a Cisjordània. El que l'autor no es podia imaginar és que quatre dies després de publicar el llibre els atacs palestins del 7 d'octubre ho canviarien tot.