L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès endurirà l'empadronament exigint fer els tràmits presencials i aplicant més controls administratius i inspeccions de la policia. El govern municipal ha aprovat una nova instrucció que, segons han explicat aquest dimarts l'alcalde de la localitat, Josep Maria Vallès, i el tinent d'alcaldia, Jordi Puigneró, persegueix que el padró "reflecteixi la realitat" del municipi vallesà i s'evitin "fraus". "

La història comença a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, quan una persona hi acudeix per fer un tràmit i entrega el document que certifica que està empadronat a la localitat. El funcionari, però, ràpidament s'adona que aquell document és fals. Aquest va ser l'inici d'una investigació de la Policia Nacional que ha acabat amb la detenció de tres dones acusades d'haver creat una xarxa de falsos empadronaments.

La Rosa R.R. fa més de tres anys que viu en un pis del barri de Buenos Aires de Martorell, però l'Ajuntament li impedeix empadronar-se perquè no té cap títol de propietat ni contracte de lloguer. Fins a sis cops ha demanat l'ingrés al padró i en tots els casos no ha rebut cap resposta, si bé la llei interpreta aquest silenci com a positiu passats els tres mesos reglamentaris. Però ella continua sense constar al padró.

Un jutjat ha admès a tràmit un recurs en què sis veïns de Martorell reclamen al consistori que tramiti el seu padró després de mesos de silenci administratiu. Una inactivitat que, denuncien, els priva dels seus drets com a veïns. Tots ells ja havien demanat l'empadronament per la via administrativa sense haver rebut resposta del govern municipal. "La llei del padró diu que després de tres mesos el silenci administratiu és positiu, però si l'Ajuntament no fa els tràmits, a la pràctica, no poden exercir els seus drets", explica l'advocada que representa els afectats, Esther Sancho, en conversa amb l'ARA sobre aquest cas que ha avançat Nació Digital. Els afectats es troben en uns "llimbs jurídics", tal com exposa el recurs judicial que ha consultat l'ARA.

En l'equador del setembre, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) encara no ha publicat la convocatòria d'aquest any de l'ACOL, el programa finançat amb fons europeus que facilita la regularització de 650 migrants extracomunitaris a través d'un contracte laboral d'un any. Encara que l'anunci es faci abans d'acabar aquest trimestre, tal com preveu el Govern, els nous beneficiaris no començaran a treballar fins al febrer o el març del 2025 per poder complir tots els tràmits necessaris. “És un any perdut, sense nous contractes per a un col·lectiu molt vulnerable”, lamenten algunes entitats del tercer sector, que són les encarregades de seleccionar i preparar els candidats perquè encaixin en els estrictes criteris establerts. Per exemple, s'exclouen els qui tinguin un simple antecedent policial –que podria ser que anys enrere els haguessin aturat per demanar-los una documentació que no tenen–, o els que no acreditin un empadronament ininterromput de tres anys, un termini sovint impossible per les dificultats que imposen els ajuntaments a persones sense papers o sense domicili fix. 

Com a mínim 37 municipis de Catalunya posen traves a l’hora d’empadronar ciutadans que tenen problemes per presentar un contracte de lloguer o viuen en un infrahabitatge o al carrer. Entre aquestes localitats hi ha tres capitals, Tarragona, Lleida i Barcelona, que aquest any entra en aquesta llista, així com el gruix de les ciutats metropolitanes. Però també n'hi ha de més petites, com Alcanar, Ripoll, Tremp, Tortosa o Salt. En conjunt, aquests municipis representen el 40% de la població de Catalunya. Les negatives afecten persones adultes, immigrants i autòctons, així com menors d’edat i extutelats per la Generalitat que, com que no estan registrats al padró, se’ls dificulta l’accés a l’educació, la sanitat, les prestacions socials o la renovació del permís de residència.

Després d'una cimera d'alcaldes al mes d'abril, el departament d'Igualtat ha impulsat un decàleg per unificar criteris a l'hora d'empadronar per a tots els municipis catalans, en què es recorda que quedar registrat al padró és una obligació i un dret tant per a l'administració com per a l'administrat. L'objectiu és evitar que es continuï repetint les vulneracions a residents que no presenten un títol de propietat o de lloguer de l'habitatge, no tenen un domicili fix o estan en situació administrativa irregular si poden provar el veïnatge al municipi. El document ha estat signat per l'Associació de Micropobles de Catalunya, així com pels ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i el Prat de Llobregat, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, que confia que hi hagi més adhesions a mesura que es facin les presentacions als alcaldes.