El destí dels protagonistes de la fonofòbica Un lloc tranquil (2018), una família de la Nord-amèrica rural que mira de sobreviure a l’arribada d’una violenta espècie alienígena que es guia pels sons, està pendent de resoldre’s amb un tercer film. Mentrestant, els responsables de la franquícia han confiat aquesta preqüela al realitzador Michael Sarnoski (Pig), que presenta personatges nous ubicats en un escenari molt diferent: la densament poblada i urbaníssima Nova York. Si la primera pel·lícula tenia alguna cosa de thriller d’invasió domèstica, Un lloc tranquil 2 (2020) ja incorporava moments d’acció catastrofista. Aquesta nova entrega potencia aquest vessant amb diverses escenes impactants sobre el brutal primer contacte extraterrestre. Sarnoski i companyia ja no amaguen els monstres, però les seqüències de runa i cendres a l’aire contribueixen a mantenir un cert misteri i, alhora, remeten a l’esfondrament de les Torres Bessones entrellaçat amb el trauma de la covid-19 i el possible pànic a la proximitat de l’altre. No falten uns quants ensurts per honorar els orígens de la franquícia com a thriller de terror i un cert cultiu de l’emotivitat que també s’ha convertit en característic (de nou, amb trames de malaltia, sacrifici... i fentanil?). A la saga se li va posant cara d’audiovisual corporatiu en sèrie, d’explotació comercial d’una idea atractiva, però potser serà una de les explotacions d’aquest any cinematogràfic que recordarem més de grat.