La clau per entendre un concert d’Alice Cooper el 2024 és posar-se en la pell de qui no l’ha vist mai. I què hi va trobar divendres al Poble Espanyol, dins de l’Alma Festival? Espases, ganivets, una guillotina, necrofília (amb la nina de la cançó Cold Ethyl), crosses per fer air guitar, barrets de copa alta, camises de força, banderes dels Estats Units i una escenografia que tan aviat podia recordar una església de Salem, un jutjat temible, el pont d’un vaixell pirata o la tribuna d’una campanya electoral. Tot plegat, un gran guinyol prou adient per a un espai com el Poble Espanyol, per la seva condició de simulacre, i conduït per un dels pocs artistes de l’entorn gòtic amb sentit de la sàtira i amb consciència que l’espectacle comença i acaba a l’escenari i que els malsons no arriben mai a casa.