Una colla castellera, una artista plàstica, una companyia de teatre, un coreògraf i un duo musical són els guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2025, els guardons que des del 2009 atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Els premiats són els Castellers de Vilafranca, Mari Chordà, Dagoll Dagom, Marcos Morau i Tarta Relena, tal com s'ha anunciat aquest divendres en un acte celebrat al Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera. Cada guardó està dotat amb 20.000 euros.

Mari Chordà (Amposta, 1942) és una pintora, poeta i activista feminista. En plena dictadura franquista va començar la seva sèrie Vagines, en què explorava el seu propi cos i el plaer. Podem veure la seva obra al MACBA fins al 12 de gener.

Va anar a una escola de monges. “Al parvulari érem nens i nenes, després no, quan t’anaves fent gran ens separaven. Jo tenia uns avis que eren increïbles i posaven música i em feien ballar. Les emissores que s’agafaven eren de Tànger, coses molt potents, música àrab, i jo ballava. Al parvulari vaig ballar dalt d’una taula, però va entrar una monja i em va portar als meus pares i els va dir: “que no vuelva hasta que tenga uso de razón”. Vaig estar temps a casa, fins als 7 anys no em van deixar tornar a l’escola. I m’ho vaig passar pipa perquè els meus avis eren molt divertits i m’explicaven moltes coses que si no, no les hauria sabut mai”.

]]>

Al MACBA hi ha una nova exposició que no us podeu perdre, no només perquè valgui la pena artísticament –que la val, i molt– sinó perquè és un exemple de llibertat creadora com n'hi ha poques. La mostra es titula Mari Chordà... i moltes altres coses i ja l’ha comentat a l'ARA Antoni Ribas Tur, de manera que no m’hi esplaiaré. Aneu a veure-la, hi serà fins al gener.

]]>

L'artista i escriptora Mari Chordà (Amposta, 1942) és una figura icònica pel seu art i per la lluita feminista. Està exultant per l'exposició que li dedica el Macba fins al 12 de gener: Mari Chordà... i moltes altres coses, titulada com el poemari que va publicar el 1976. Alhora, no abaixa la guàrdia. Chordà recorda com, per damunt de les seves pintures i escultures, es va concentrar en combatre aquell "món ranci, putrefacte i franquista", i ara adverteix que encara queda feina per fer. "No ens refiem massa, perquè no és or tot allò que llu. Atenció, homes i sobretot dones, perquè sempre hi ha una excusa per menystenir-nos, i que avanti popolo!", afirma Mari Chordà.

]]>