A la campanya promocional d’enguany, el Vida Festival prometia una revolució pel seu desè aniversari, però aquesta no sembla haver arribat a un programa artístic continuista amb la línia de pop-rock independent que ha caracteritzat l’esdeveniment de Vilanova i la Geltrú des de la seva primera edició, i que l’ha consolidat com el festival català de música amb més ambició internacional d’entre tots els que se celebren fora de l’àrea metropolitana de Barcelona (amb permís de l’Eufònic, que ha arrencat aquest mateix cap de setmana a les Terres de l’Ebre). De fet, l’única sortida de guió per celebrar l’efemèride va ser el "concert inaugural" de Clara Peya a la jornada de dijous 4. En format XXL, la pianista de Palafrugell va afegir un grau d’excepcionalitat a la seva exploració d’una bellesa disconforme, rodejant-se d’algunes de les veus que l’acompanyen a l’àlbum Corsé (2023), com Ede, Salvador Sobral i la seva paisana Sílvia Pérez Cruz, també protagonista del primer passi destacat de divendres 5. "No sabia si vindria algú a aquesta hora", va comentar la cantant, agraint la presència del públic que s’havia acostat a veure-la amb el sol encara alt al cel, i que li va dedicar una primera ovació espontània quan amb prou feines feia un minut que havia començat l’actuació. És el poder de commoció d’una autèntica mèdium de la cançó popular, que va presenta Toda la vida, un día (2023) en format abreujat respecte al recital de tres hores amb què va inaugurar el Festival Grec fa uns dies, però sense minvar el recorregut del cicle vital que dona fil conductor al disc ni la capacitat per fer sonar eternes tant les composicions pròpies com les cites a William Carlos Williams, Pessoa, Pere Quart o Chicho Sánchez Ferlosio.