La felicitat completa és impossible al Regne Unit. Ni tan sols per als seguidors d'Oasis. Perquè el mateix dia en què els malavinguts germans Gallagher de Manchester han anunciat el retorn als escenaris per al 2025 quinze anys després que es llancessin els plats pel cap, el primer ministre, Keir Starmer, ha advertit als britànics que "les coses aniran molt pitjor abans de millorar". Starmer els ha fet aterrar en la dura realitat amb un discurs molt teatralitzat, des d'un indret especialment simbòlic: el Jardí de la Rosa de Downing Street, escenari de les festes del Partygate durant els confinaments de la covid, però també el mateix decorat en què David Cameron i Nick Clegg van inaugurar el seu govern de coalició la primavera del 2010. També va ser allà on Cameron, Clegg i Barack Obama van servir hamburgueses en mànigues de camisa i davantals a un selecte grup de convidats en una de les primeres visites del llavors president dels Estats Units a Londres.

Programació oficial i contraprogramació ultra. El segon dia de Keir Starmer com a nou primer ministre del Regne Unit ja s'ha pogut comprovar que l'extrema dreta del Partit Reformista de Nigel Farage no té intenció de donar-li els cent dies de gràcia, i menys encara en uns moments en què el Partit Conservador, en xoc per l'abast de la derrota electoral de dijous, sembla poc més que un pollastre sense cap, i amb molts aspirants a recollir el testimoni que deixa Rishi Sunak.