—Martí, tens càncer a la sang.

En molts casos, els nens i nenes arriben a l’adolescència amb un esport sota el braç. Han començat a practicar-lo de petits, a primària, i si és d’equip, el compromís amb les competicions i els companys són garantia de continuïtat en aquesta etapa de canvi. Però què passa amb els que no n’han practicat cap d’equip ni regularment? Si ja no hi han mostrat interès de petits, difícilment es poden enganxar a un esport d’equip amb tretze o catorze anys. Però això, ni és impossible ni ha de limitar la pràctica esportiva tan recomanada i necessària. El professor col·laborador dels estudis de ciències de la salut de la UOC Miguel Ángel Méndez Pérez té molt clar què haurien de tenir en compte les famílies per aconseguir-ho.