El guió era clar: la nord-americana Chan Marshall, àlies Cat Power, interpretaria el mateix repertori que va fer Bob Dylan al Regne Unit el 1966. És a dir, en aquells concerts de fa 58 anys amb els músics del que després seria The Band, amb una primera part acústica i una segona elèctrica. Concerts com el del 17 de maig al Free Trade Hall de Manchester, quan un espectador va cridar "Judes", emprenyat per l'encarnació de Dylan com a àngel tèrbol del folk elèctric. Cat Power va fer aquelles mateixes 15 cançons el 5 de novembre del 2022 al Royal Albert Hall de Londres, un altre escenari d'aquella gira, i el resultat es pot escoltar en el disc Cat Power sings Dylan: the 1966 Royal Albert Hall Concert (2023). Per tant, l'actuació de dimarts al Poble Espanyol, dins de l'Alma Festival, tenia infinitat d'atractius. Per exemple, poder escoltar cançons que Dylan fa anys que no canta en directe... També era molt estimulant el format acústic/elèctric, perquè permetia viatjar a un dels moments fonamentals de la història de la música popular del segle XX. I, esclar, per damunt de tot, fins i tot per sobre de l'ombra de Dylan, hi havia una artista extraordinària.