En el seu nou llargmetratge després de Tres dies amb la família (2009) i Tots volem el millor per a ella (2013), Mar Coll es distancia del seu territori habitual, el del curós però punyent drama familiar, per endinsar-se en el cantó més fosc i menys explorat de la maternitat. Salve Maria adopta la forma d'un drama íntim que vira progressivament cap al thriller amb puntades de terror a l'hora d'acompanyar la Maria, una escriptora al caire del col·lapse mental per la criança de la seva criatura. La directora parteix de la novel·la Les mares no de Katixa Agirre, sobre una periodista obsessionada per una antiga coneguda que ha ofegat els seus bessons de mesos a la banyera.

Ja s'havia posicionat com una de les propostes més estimulants de la 77a edició del Festival de Locarno i, finalment, Toxic, l'opera prima de la lituana Saule Bliuvaite, ha guanyat el Lleopard d'Or per la seva "sorprenent visió del cos adolescent femení com a camp de batalla". La cineasta incideix en els comportaments tòxics que adopten dues amigues per assolir el pes exigit en una escola de models, en una pel·lícula sobre la pressió dels cànons de bellesa i l'explotació del propi cos com a únic horitzó de futur de les adolescents que esdevé, a més, un sensible retrat de la realitat marginal postsoviètica. Toxic s'ha endut també el premi a la millor opera prima, al qual concursen els llargmetratges de cineastes debutants programats a totes les seccions del certamen, que al festival suís no són pocs. La pel·lícula lituana apunta a convertir-se en un dels èxits del cinema d'autor de la temporada.

Mar Coll (Barcelona, 1981), la directora que va posar la primera pedra de la nova onada del cinema català amb la fundacional Tres dies amb la família (2009), presenta la seva tercera pel·lícula aquest dijous al prestigiós Festival de Locarno en competició oficial. Salve Maria és la història d'una escriptora superada per la seva recent maternitat i obsessionada pel cas d'una dona que va ofegar els seus bessons. Lliurement inspirada en la novel·la de Katixa Agirre Les mares no (Amsterdam, 2020), la pel·lícula transmet la desesperació d'una dona (la debutant Laura Weissmahr, magnífica) atrapada en una espiral de culpa i alienació a la qual no gosa posar nom.