Avui a la casa de Manel Cervantes i Roser Guillamat hi ha un enrenou terrible. Demà n'hi haurà encara més. Per aquestes dates, cada any, fan una reunió familiar. Avui són nou, només el nucli familiar; però demà seran 30. Fins i tot vindrà gent des d'Itàlia, perquè una germana del Manel viu allà i no s'ho vol perdre. Hi ha molt per preparar i si plou, buf, a veure on poses tothom! Perquè som en una petita casa adossada a Sant Cugat i sí que hi ha un petit jardí i una zona comunitària on, amb el permís dels altres veïns, posaran taules i cadires. Però si plou...

Marta Pontnou és assessora d’imatge, comunicadora i divulgadora de la lluita contra la pressió estètica, però també és una de les dones ajuntadores de la meva vida. Dones que gaudeixen formant grups de dones perquè ens ajudem i ens mostrem al món fent-nos grans en lloc d’empetitir-nos. El grup de la Marta es diu Lentejuela’s Party i va néixer arran de les ganes que hi havia durant la pandèmia de poder tornar a sortir de festa amb normalitat. Jo hi vaig entrar fa relativament poc. Amb la Marta ens coneixem d’aquella manera còmplice, divertida però encara no gaire profunda. El sopar d’avui és una oportunitat per veure-la entre bambolines i en tinc moltes ganes. Admiro la seva manera de comunicar, ja sigui amb articles sense pèls a la llengua a Núvol, reivindicant que ens espolsem de sobre la pressió estètica amb conferències i reels fabulosos o amb la seva pròpia manera de presentar-se al món amb una estètica glamurosa i per sobre de tot poderosa i desacomplexada.

L’escriptor i policia científic dels Mossos d’Esquadra Marc Pastor em rep a casa seva, a Sant Andreu. En aquest barri de Barcelona ha format una família juntament amb l’Eva Narvaez, que és treballadora social, el seu fill Lando, que ha acabat cinquè de primària, i el Doctor, un gos petitó d’edat avançada. Però han voltat força. "Jo soc de Sant Andreu de tota la vida, però l’Eva i jo vam viure deu anys a Nou Barris, per qüestions econòmiques. I el 2014 vam anar a Madagascar a buscar el Lando".