Gareth Evans és un dels cineastes occidentals que millor han entès els codis del cinema asiàtic d’acció. No en va, el gal·lès va treballar sobre el terreny, instal·lant-se a Indonèsia per realitzar documentals sobre arts marcials i crear odes al geni estomacador d’Iko Uwais a Merantau i les dues parts de The raid, convertides en ultraviolent èxit global. Després de crear la sèrie Gangs of London, Evans torna a les coordenades on es va forjar amb Estragos, producció de Netflix que ha recorregut un camí tortuós de quatre anys fins a arribar a les pantalles.

A la cançó The leader of the pack, la icònica girl band dels 60 The Shangri-Las cantava –amb el salvatge rugit de fons d'una moto– sobre la seva passió adolescent per un noi suposadament dolent que les cantants sabien que només "estava trist". Jeff Nichols, autor imprescindible del cinema nord-americà actual –seves són les fantàstiques Take shelter i Mud–, fusiona l'irresistible alè romàntic de les cançons de The Shangri-Las amb el descarnat realisme documental del llibre fotogràfic The bikeriders, de Danny Lyon, per retre un brillant homenatge a les pel·lícules de moters que constitueix, al mateix temps, una elegíaca descripció de la fi d'una època.