Les obres de reurbanització de la Rambla de Barcelona han deixat al descobert gairebé 50 metres seguits de la muralla del segle XIV i una torre pentagonal de 8 x 4 metres. La muralla, al sector de Santa Mònica, feia 2,90 metres d'amplada i els carreus estaven encintats amb morter de calç, un reforç constructiu per evitar els efectes de les riuades que ja s'havien documentat.

Josep M. Salrach és el gran referent de la història medieval catalana. Si algú vol saber com els comtes catalans van passar de funcionaris de l’imperi carolingi a senyors independents, que l'hi demani. Si voleu saber per què el poble català ha tingut tanta passió pels documents, també ell és la persona adequada. La seva resposta a aquestes i tantes altres qüestions serà sempre entenedora i matisada. Dolç en la parla i l’escriptura, fins i tot li podríem reconèixer un ocult esperit poètic occità en la manera d’expressar-se. Però no ha fet poesia: és un erudit de fondària que no s’ha tancat a la torre de marfil. La seva generositat, el seu permanent somriure franc –potser n’hauríem de dir somriure carolingi– ha seduït col·legues, deixebles i editors durant dècades. Llegir-lo i escoltar-lo és, sens dubte, un plaer.

El poblat medieval dels Mongons existeix des del segle XII i, fins i tot, sota de les edificacions d’aquella època hi podrien haver restes romanes i iberes. Però ha estat tot just fa uns mesos que molts tarragonins n'han conegut l'existència. Va ser, sobretot, gràcies a la feina de col·lectius i persones aplegades al voltant de l’Associació de Veïns de Parc Riu Clar –el barri més pròxim a les restes arqueològiques–, que el passat 11 de maig van organitzar una sortida als Mongons en què van participar una trentena llarga de persones. També s’ha portat al ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona una moció, que es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics, amb l’objectiu de dignificar aquest indret de Ponent de la ciutat i iniciar-ne la recuperació davant el seu greu estat d'abandonament.

Pocs metres quadrats, en aquest cas un portal i un tram de la muralla que es va construir a principis del segle XIV, poden amagar bona part de la història. El Servei d'Arqueologia de Barcelona, durant les obres de reforma de la Rambla, ha localitzat restes de la muralla medieval que protegia la ciutat i treballa per excavar tot el perímetre del Portal de Trentaclaus o dels Ollers, situat a l'actual carrer dels Escudellers, que creua la plaça del Teatre.