William Shakespeare és un misteri. Se sap quan el van batejar però no quan va néixer. Es va dubtar sobre si era l’autor de les obres que firma. No sabem exactament quantes en va escriure. No s’ha conservat cap original perquè es van cremar a l’incendi de The Globe. El First Folio (la primera col·lecció amb obres de Shakespeare) el van publicar dos dels actors de la companyia nou anys després de la seva mort. El corrector de Word ignora l’existència de Cimbelí. Entendran, doncs, que si afirmo que Cimbelí (1610), una de les últimes obres que va escriure, no s’havia estrenat mai entre nosaltres i menys en català, pugui estar equivocat. O no. I, en aquest cas, la companyia Parking Shakespeare té l’honor de fer l’estrena mundial en català (alerta: no es troba a l'extensíssim programa del Grec, ves a saber per què) d’aquesta comèdia amb el segell i la imaginació del gran Bard en una versió molt lúdica que, capgirada cap al clown, fa les delícies del públic assegut a les grades el·líptiques del Parc de l'Estació del Nord una tarda en la qual bufa una lleu brisa i la calor sembla que s’ha retirat.

Si Jean-Baptiste Poquelin, Molière, travessava França amb el seu carro de les meravelles per portar arreu el teatre, Parking Shakespeare travessa els jardins del Parc de l’Estació del Nord de Barcelona amb dos carros de supermercat fins a les grades de l’espiral sota els til·lers per acostar al públic la paraula i l’imaginari del gran bard. I ja són quinze anys de Shakespeare al parc.