L’aventura de La selva està sent erràtica. Xavier Grasset encara no sap quin programa vol fer. I més, amb uns resultats d’audiència força magres. El programa d’abans (El paradís de les senyores) i el de després (Atrapa’m si pots) estan entre els vint més vistos del dia a Catalunya, però, enmig, La selva desapareix. Els espectadors marxen. Ni TV3 va encertar en el plantejament de programació ni els responsables del programa han sabut crear una proposta diferent i ambiciosa.

Segurament els fills són els entrevistats més difícils. De vegades costa. Són unes persones excel·lents, però tenen el seu món i tendeixen a tancar-se. Per fer-los parlar intento interessar-me per allò que els preocupa. Generalment, quan comparteixes una vivència, quan fem un viatge junts, anem a un concert o al cine, és més fàcil fer-los parlar.

Ho he de reconèixer, li tinc enveja al Xavier Graset. Durant anys ha parlat de llibres a la tele, de dilluns a divendres (segur que li agradarà que insisteixi en aquest punt, perquè li he sentit dir, diverses vegades, "Sí, el divendres també fem programa!"). A més de ser un referent pels debats i tertúlies que genera al voltant de l'actualitat, Graset ha convertit el Més 324 en un programa de referència també en el món literari. De fet, quan vaig saber que l'any que ve presentaria el programa de tardes de TV3 de seguida vaig pensar que el sector devia estar de dol, i no m'estranya. Graset s'ha convertit en un aliat, cada temporada ha portat al seu estudi infinitat d'autors, d'aquí i de fora (em consta que, més d'una vegada, aquests quedaven sorpresos per la nocturnitat de l'horari i havien de combatre la son), però també traductors, editors i gent vinculada als llibres. Ho ha fet perquè ha volgut, pel seu interès personal i perquè hi creu: si no m'equivoco, ha estat ell, que el dirigeix, qui ha volgut que la literatura ocupés un espai tan gran al Més 324.