El govern espanyol ha aprovat el Pla de regeneració democràtica promès per Pedro Sánchez després de la seva meditació de cinc dies motivada per les invectives del jutge Peinado contra la seva esposa, que va considerar infundades. Es tracta d’un pla amb 30 mesures per reforçar el control dels càrrecs públics, per exemple, provinents de la passada legislatura, i d’altres d’inèdites sobre la transparència en els mitjans de comunicació i la defensa de la llibertat d’expressió. De fet, això últim és el motor del Pla, doncs, com es recordarà, el president espanyol va reaccionar amb aquest anunci després del seu afartament amb alguns mitjans de la dreta mediàtica arran del cas Begoña.

L'origen de la sessió d'aquest dimecres al Congrés cal buscar-lo en aquell ja llunyà 24 d'abril, un dia abans de l'inici de la campanya catalana, quan Pedro Sánchez va sorprendre tothom publicant una carta on anunciava que es prenia cinc dies de reflexió per decidir si continuava o no en el càrrec a causa de la persecució judicial que estava patint la seva família. Després de cinc dies d'alta emocionalitat, amb manifestacions al carrer, i on fins a l'últim minut es va transmetre la sensació que plegava de veritat, Sánchez va comparèixer i va anunciar que continuava per responsabilitat, i convidava la societat a obrir un debat sobre la regeneració democràtica, en especial sobre la necessitat de combatre "la màquina del fang", és a dir, la desinformació i les fake news. Més tard va anunciar una compareixença al Congrés per explicar el seu pla de regeneració, que sobre el paper havia d'anar més enllà dels mitjans de comunicació i abastar altres àmbits, com el de la justícia, on els últims temps s'han detectat comportaments clarament antidemocràtics, amb jutges que s'inventaven causes per terrorisme o traïció o que es negaven a aplicar la llei d'amnistia. Per això, hi havia moltes expectatives posades en una compareixença que, finalment, no les ha complert.

Fa gairebé tres mesos que Pedro Sánchez va anunciar que es quedava per liderar una "regeneració democràtica" a l'Estat. En aquella compareixença al Palau de la Moncloa, que va tenir gairebé tot Espanya a l'expectativa després dels seus cinc dies de "reflexió", el president del govern espanyol no va concretar cap mesura, si bé va apuntar a reformes en la justícia i contra la "desinformació" de la qual va culpar alguns "pseudomitjans" vinculats principalment a l'extrema dreta. El líder socialista va posposar la presentació del promès pla de regeneració democràtica fins després del cicle electoral que va culminar amb les eleccions europees del 9 de juny i, finalment, en el dia fixat per desgranar-lo en una compareixença al Congrés, s'ha limitat a explicar les línies generals d'una sèrie de reformes de les quals encara no hi ha detalls, però que tindran com a objecte principal l'ecosistema mediàtic.