L’any 2021, la novel·lista guanyadora del premi Booker Arundhati Roy va publicar un article titulat “Vivim en una època de minimassacres”, fent referència a l’increment de violència a l’Índia: la marginalització de la comunitat musulmana, la deriva autoritària del país, les agressions contra les dones... Tot, amb la complicitat dels mitjans de comunicació. Al final del text, es preguntava pel rol de l’artista en temps de democràcia en crisi: l’art, deia, ha de servir per veure millor. Per veure més fondo. Per tenir molts ulls que arribin on normalment costa d’arribar.

“Ella s’estimava la gent”, sol dir Rosalie Varda sobre la seva mare, Agnès Varda (Ixelles, Bèlgica, 1928 – París, França, 2019). El CCCB també s’estima Varda i, fins al 8 de desembre, acull una gran exposició que recorre totes les facetes de l’univers creatiu d’una de les directores més importants de la història del cinema, precursora de la Nouvelle Vague i pionera en la incorporació de les eines digitals. Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar és una exposició concebuda per la Cinémathèque francesa i adaptada per al CCCB amb l’assessorament de la crítica Imma Merino, especialista en Varda. “No és una exposició sobre una cineasta del passat, Varda està plenament viva”, afirma Jordi Costa, cap d’exposicions del CCCB, que subratlla que “el cànon del cinema del segle XXI que ha publicat Sight & Sound arrenca precisament amb Els espigoladors i l’espigoladora, que l’any 2000 obria una nova etapa en la carrera de Varda”.