A principis de segle, el Casal dels Infants, tota una institució a l'àrea metropolitana, es va plantejar la necessitat de tenir ulls i mans al Marroc que treballessin en xarxa amb les entitats locals, les criatures amb intenció de marxar i les seves famílies. La francesa Claire Trichot és la responsable de la delegació del Casal al país magribí, amb seu a Tànger.

El Bakary i el Lassana eren menors d’edat i la Generalitat va provocar que acabessin al carrer assegurant que eren adults. Ara la justícia dona la raó als dos nois gambians. Les proves d’edat que va fer-los la Fiscalia per determinar que eren adults, i que van servir perquè l’antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) els expulsés dels centres de menors, no tenien validesa. El del Lassana i el Bakary són només dos casos. Però n’hi ha molts més repartits per tot el territori. A Girona ciutat ja hi ha dues resolucions judicials més, i a la Garrotxa, per exemple, ja n’hi ha hagut una desena en els últims mesos.

Dos cotxes dels Mossos d'Esquadra van acudir a la trucada. El noi plorava sense entendre res. Indefens. Perdut. Superat. Era una nit de desembre de l'any passat als afores de Cabanes, un petit nucli urbà de l'Alt Empordà. La resta de companys del centre s'ho miraven entre la resignació, la ràbia i la pena. Molta pena. Els agents van agafar el noi i el van conduir a l'estació de Figueres, i el van acomiadar amb un fred "bona sort".

Aquest ha estat un estiu calent, amb múltiples incendis racistes. Les protestes —o fins i tot agressions— contra centres de menors i migrants s'han multiplicat arreu de l'estat espanyol. El que més va transcendir va ser l'ocorregut a Torre Pacheco, però també s'han produït atacs contra centres de menors a Vallirana —amb còctels Molotov— i a Marcilla (Navarra), disturbis a Piera —on al maig també es van llançar artefactes incendiaris—, a Alcalá de Henares (Madrid) i a Sabadell, i persecucions a Hernani (Guipúscoa). A Sant Sebastià s'han organitzat "caceres" de persones magrebines i africanes a través d'un grup de Telegram. Aquests són només alguns dels casos. Ens situem així en la línia d'Europa, que fa temps que està immersa en una crisi de vigilantisme i on l'augment de la violència contra els migrants, i sobretot contra els menors magrebins, sembla imparable.

Han passat cinc mesos des que el Tribunal Suprem va donar 10 dies al govern espanyol perquè es fes càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits a les illes Canàries i que van sol·licitar l'asil o tenien intenció de fer-ho. La resposta de l'executiu central, però, no ha arribat fins ara. Després d'una reunió entre el govern central i l'autonòmic celebrada aquest dimarts, s'ha acordat que el trasllat d'aquests menors a la Península comenci la setmana que ve, indiquen fonts de la trobada.

El govern espanyol confia començar a repartir els menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries entre les comunitats autònomes a finals d'agost. Aquesta és la intenció del ministeri de Joventut i Infància tot i el boicot dels territoris on governa el PP, que aquest dimecres no han assistit a la conferència sectorial d'infància on s'havia d'encarrilar el repartiment. Tret de la ciutat autònoma de Ceuta, cap govern popular s'ha presentat a la conferència d'aquest dimecres a Madrid. Les comunitats que sí que han participat en la trobada han estat Catalunya, Euskadi, Navarra, Astúries, les Canàries i Castella-la Manxa.

Estrena l’adolescència i l’Amina S. somia poder entrar a l’acadèmia i guanyar una plaça als Mossos d’Esquadra o a la Policia Local. Abans, però, haurà d’aconseguir “els papers” i fins i tot adquirir la nacionalitat espanyola. De moment amb 17 anys, després de quatre a Catalunya, està a l'espera que es resolgui el seu expedient, un cop el seu pare s'ha regularitzat i pot iniciar els tràmits de l'anomenat arrelament familiar dels dos fills, mentre que la mare ha de seguir un altre procediment per separat. “No tenir papers et fa sentir diferent, perquè sents tants cops que hi ha una invasió d'il·legals!”, afirma aquesta jove que només pensa “en el futur” i que no ha pogut tornar mai més al seu país d’origen, ni tan sols quan es va morir una àvia. “No hauríem pogut tornar”, apunta.

El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous el decret llei que el govern espanyol va aprovar fa tres setmanes per al repartiment de menors migrants que col·lapsen els serveis de Canàries i Ceuta. L'executiu de l'Estat va pactar uns criteris amb Junts a canvi del seu vot favorable, l'únic que quedava pendent per donar llum verda a la normativa, tenint en compte que el PP hi està tancat en banda. La formació de Carles Puigdemont hi ha votat a favor. El reial decret, que ja està en vigor des que el va aprovar el consell de ministres, donava un termini a les comunitats per facilitar dades de capacitat d'acollida, i n'hi ha algunes que han facilitat informació "incompleta", segons el ministeri d'Infància i Joventut, com Madrid i Extremadura, i d'altres que ni tan sols n'han donat cap, com l'Aragó. Totes elles estan governades per la formació conservadora.

Aquest matí hi ha hagut vaga encoberta a Rodalies. Els trens s’aturaven molta estona a les estacions, arribaven tard… Haver-te de sentir dir que el traspàs va molt bé perquè s’han blindat els drets dels treballadors és una burla als usuaris, que també tenen un dret i que no és menor, a la mobilitat. President Illa: fa vint anys que Zapatero va anunciar el traspàs de Rodalies i vostè està a punt de convertir-se en un president més a la llista dels que veuen passar els trens sense poder fer-hi res. Ens estan prenent el pèl, i això també l'inclou a vostè. 

Ja fa un parell de setmanes que el debat sobre el repartiment dels menors immigrants entre autonomies és un dels temes que marquen l'agenda política i mediàtica a l'Estat. Va ser el motiu esgrimit per Vox per trencar els pactes autonòmics amb el PP, amb un argumentari que vincula la immigració amb la inseguretat i la delinqüència. Des d'aleshores, el partit de Santiago Abascal s'ha dedicat a explotar el tradicional recurs de l'extrema dreta d'atiar la por a la "immigració il·legal massiva" per generar adhesions, en un moment en què a Vox li ha sortit un competidor directe i encara més radical: la plataforma S'ha Acabat la Festa de l'agitador ultra Alvise Pérez, ara eurodiputat amb intencions de concórrer a les pròximes eleccions espanyoles.