El 2025 ha estat un any carregat de bons videojocs, però aquest 2026 ja apunta maneres si fem un cop d’ull al que sabem que està per venir. Algunes dates ja estan confirmades; d’altres han patit retards i ara es preveuen per als mesos vinents. També hi ha títols anunciats amb molt poca informació publicada, però tenen en comú que tots ells han generat molta expectació en milions de jugadors d’arreu del planeta. Repassem quins són els videojocs més esperats d’aquest any.

Diuen que no hi ha ruptures més violentes que les dels grans amors. Tota aquella confiança i connexió profunda que existeix en les relacions més estables i consolidades es converteix de cop en una bomba nuclear quan l'estabilitat s'acaba, ja que el sentiment que emergeix és el de traïció. La persona en qui més confiaves ja no vol estar amb tu. El daltabaix emocional és superlatiu i la reacció, evidentment, també ho serà. Segurament, aquest sentiment de traïció portarà un dels dos a atacar on fa més mal, cosa que portarà l'altre a fer el mateix i, així, s'iniciarà una espiral bèl·lica imparable.

“Snikt”. Aquestes cinc lletres han representat des de fa mig segle el so amb què les urpes metàl·liques surten de les mans de Lobezno i és l’únic que milions de lectors necessiten per identificar el personatge, un dels pocs de la història del còmic amb onomatopeia pròpia. Aquest dimarts es compleixen 50 anys de l’arribada als quioscos nord-americans de The Incredible Hulk #181, la primera història del personatge –tot i que els lectors ja n’havien tingut un tastet a l’última vinyeta de The Incredible Hulk #180–. No va ser un debut gaire esperançador: seguint ordres de l’exèrcit canadenc, Lobezno interrompia una lluita entre Hulk i el Wendigo i acabava noquejat pel monstre verd sense haver-li fet ni una esgarrinxada. Res feia intuir que aquell paio amb urpes d’adamantium (el metall irrompible de l’univers Marvel) i uniforme groc llampant es convertiria en un dels personatges més emblemàtics del còmic, segurament l’última gran icona cultural sorgida de Marvel i l’única que pot rivalitzar en popularitat amb Spiderman. Tant que el seu retorn a la pantalla amb Deadpool & Lobezno acaba de convertir-se en la millor estrena de l’any.

Quan X-Men es va estrenar l’any 2000, el cinema de superherois encara no existia. S’havien fet –i amb molt d’èxit– pel·lícules de Superman i de Batman –i d'altres menys rellevants–, però eren pel·lícules de Batman i de Superman, amb regles pròpies i un món estanc. El cinema superheroic com a gènere modern i hegemònic del Hollywood del segle XXI neix, en realitat, amb la pel·lícula de Bryan Singer sobre els X-Men, que va trobar l’equilibri just entre la identitat dels còmics que adaptava i els codis del blockbuster digital de l’era post-Matrix. L’impacte d'X-Men a l’estudi que la produïa, 20th Century Fox, es va traduir en prop d’una vintena de títols superheroics al llarg dels vint anys següents, la majoria emmarcats en la franquícia mutant. Però amb la venda de Fox a Disney el 2019 aquestes històries van ser reabsorbides per Marvel, digerides i transformades en elements essencials; és a dir, propietats intel·lectuals amb un alt valor de mercat.