Just a l’inici de la temporada d’estiu, a principis de maig, el meu company i jo vam decidir fer una escapada de cap de setmana –sense nens– a un destí atípic per a la majoria de catalans: Lloret de Mar. Vivim a Girona ciutat i els amics ens preguntaven: a un hotel per a guiris, d’aquests de bufet tot inclòs? Doncs sí, vam fer una experiència totalment immersiva –i baratíssima– a la platja de Fenals, convertida en una petita Ucraïna amb l’obertura de tot de negocis per part dels més de 1.500 refugiats de guerra arribats fa dos anys i mig. I hem de dir que en vam tornar contentíssims i, sobretot, sorpresos: més enllà dels quatre carrers carregats de botigues de souvenirs antiquats i de discoteques, vam descobrir un patrimoni i una porta d’entrada a la Costa Brava preciosa a la qual molts catalans, carregats de tòpics, hem girat l’esquena.