Un dia després de la seva trobada a porta tancada amb Donald Trump, l'opositora veneçolana María Corina Machado ha fet una roda de premsa aquest divendres a la tarda a Washington. A l'acte, l'antichavista ha assegurat que tornarà a Veneçuela "el més aviat possible", i hi ha tornat a mostrar la seva sintonia amb la Casa Blanca: "Veneçuela serà lliure amb el suport dels Estats Units", ha expressat. Aquest divendres també s'ha sabut que dijous el director de la CIA, John Ratcliffe, es va reunir a Caracas amb la presidenta interina veneçolana, Delcy Rodríguez.

La realitat sempre canvia, però la velocitat amb què està canviant aquests dies és impressionant. França, Alemanya, Noruega i Suècia envien soldats a Groenlàndia. I Dinamarca, esclar. Espanya diu que s’ho està pensant. Es tracta de petits contingents, que hi van a fer feines de “reconeixement”, en un missatge simbòlic clar a Donald Trump: això és territori de sobirania danesa, és territori de la Unió Europea, i no acceptem amenaces. Trump es deu estar fent un tip de riure, però aquests països han fet l’únic que es pot fer, que és no mirar cap a una altra banda.

Fins i tot abans de la ràpida operació dels Estats Units a la capital de Veneçuela, Donald Trump ja havia pres una decisió clau sobre què passaria un cop el líder del país, Nicolás Maduro, fos apartat de l’escena. El president estatunidenc no donaria suport a María Corina Machado, la líder de l’oposició que havia encapçalat amb èxit una campanya electoral contra Nicolás Maduro el 2024 i que tenia més legitimitat popular per dirigir la nació.

El secretari d'Estat de l'administració Trump, Marco Rubio, va ser el cervell de l'operació militar intitulada Resolució Absoluta, que dissabte a la matinada va culminar amb l'arrest de Nicolás Maduro, acusat de narcotràfic. Tant l'operació militar com la detenció de Maduro es van fer sense cap mandat judicial ni polític i, per tant, són actes criminals, executats fora de la legalitat. Hi van morir una quarantena de persones, entre civils i militars. Rubio és ara l'home fort al capdavant del (des)govern provisional de Veneçuela, que ningú sap si anirà cap a noves eleccions o es resoldrà amb la constitució d'un directori digitat pel govern dels EUA i els membres del govern de Maduro que s'hi avinguin, amb la vicepresidenta Delcy Rodríguez al capdavant. Marco Rubio odia la dictadura chavista de Maduro a Veneçuela, però adora la dictadura ultraliberal de Nayib Bukele a El Salvador, que aquests dies es burlava a les xarxes de la caiguda de Maduro.

Divendres al matí, mig món va deixar anar un sospir no només perquè Donald Trump no havia aconseguit el seu desitjat Nobel de la pau sinó, també, perquè la guanyadora li era afí i, per tant, quedava en part aplacada la seva potencial ira. De fet, María Corina Machado, curant-se en salut, li va trucar per dir-li que ell se'l mereixia més que ella i que l'hi dedicava. Trump es vanta d'haver aturat vuit conflictes, cosa que no és del tot certa, i dilluns serà a Jerusalem i també a Sharm al-Sheikh, el balneari egipci on es firmarà l'acord de pau, per rebre tots els homenatges que tant desitja. La pregunta, però, és si això serà suficient per satisfer el seu ego i, si no és així, què farà. De moment, la seva imprevisibilitat continua en tots els àmbits i les incògnites es mantenen.

La dreta espanyola mostra una gran desimboltura que es tracta de denunciar el règim dictatorial veneçolà. Uns crits, Alberto Núñez Feijóo, als actes públics! Unes soflames, Isabel Díaz Ayuso, en favor de la llibertat! Uns amaneraments a les entrevistes, Abascal! Uns editorials radiats i escrits, la premsa afí! La llibertat que proclamen la representa millor que ningú la susdita Ayuso: és la llibertat de prendre canyes en plena pandèmia si ets jove, i de morir ofegat, sols i sense assistència mèdica a un racó qualsevol d'un geriàtric, si ets vell. També, la llibertat de muntar un psicodrama institucional i mediàtic per protegir un nòvio delinqüent, mentre s'afina la magistratura per enviar un fiscal general de l'estat pa'lante.

Nicolás Maduro, el president veneçolà de facto més que no pas per raons democràtiques, ha amenaçat Jordi Wild, un youtuber català amb dotze milions de subscriptors a Espanya. “¡Te metiste con Venezuela! ¡Te vas a secar, Wild! ¡Te vas a secar! ¡Te lo digo desde Caracas, Venezuela, en el espíritu de Bolívar! ¡Te vas a secar, compadre! ¡Seco, te veré seco!” Ho ha fet des d’un míting a Caracas amb l’afegit surrealista que ha confós Jordi Wild amb Frank Cuesta. L’error delata el populisme pel broc gros de Maduro. El desencadenant de l’amenaça ha sigut el que Maduro ha anomenat “la plática con la Sayona”, és a dir, l’entrevista que el youtuber ha fet a María Corina Machado, una de les líders destacades de l’oposició, fundadora del partit Vente, Venezuela! El president l’ha batejat com a Sayona, el nom d’una bruixa del folklore del país.