Nicolás Maduro ha jurat aquest divendres el càrrec de president de Veneçuela davant l'Assemblea Nacional. D'aquesta manera, el dirigent chavista inicia el tercer mandat, per al període 2025-2031, tot i que l'oposició reivindica que Edmundo González Urrutia va ser el guanyador dels comicis del juliol passat. "Juro per l'històric, noble i aguerrit poble de Veneçuela i davant d'aquesta Constitució que faré complir tots els seus mandats; inauguro el nou període de la pau, la prosperitat i la nova democràcia", ha dit Maduro davant el president del Parlament, el chavista Jorge Rodríguez. Maduro ha jurat sobre un exemplar original de la Constitució signada pel president difunt Hugo Chávez, en un palau legislatiu fortament vigilat per la policia, els militars i els serveis d'intel·ligència, i envoltat de simpatitzants.

El govern del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha elevat a un nivell "sense precedents" la repressió contra els opositors i ha comès violacions dels drets humans que es poden qualificar de crims de lesa humanitat, segons ha conclòs la missió independent de les Nacions Unides sobre Veneçuela en el seu últim informe, publicat aquest dimarts. Entre les violacions que s'han pogut documentar hi ha la mort de persones que participaven en protestes, detencions arbitràries i violacions greus dels processos judicials, desaparicions forçades, tortures i violència sexual.

Els Estats Units han confiscat l'avió oficial del president veneçolà, Nicolás Maduro, a la República Dominicana, en una operació que malmet, encara més, les relacions entre Washington i Caracas. Després de determinar que la seva adquisició violava les sancions nord-americanes que pesen sobre Veneçuela, autoritats nord-americanes han requisat l'aeronau amb el suport de les autoritats dominicanes i l'han enviat a Florida.

L'oposició veneçolana, liderada per la inhabilitada María Corina Machado, i el chavisme s'han mobilitzat aquest dimecres per reivindicar les seves victòries respectives en les eleccions presidencials que es van celebrar fa tot just un mes i que han agreujat la crisi del país.

El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela ha ratificat, aquest dijous, la victòria de Nicolás Maduro a les eleccions presidencials del 28 de juliol. Gairebé un mes després d’uns comicis que han generat malestar i incomoditat no només en l'oposició dins del país sinó també en la comunitat internacional per manca de transparència, el màxim poder judicial del país ha declarat que els resultats que va oferir el Consell Nacional Electoral (CNE) són vàlids: "certifica de manera inobjectable el material electoral peritat i convalida, aquesta sala, els resultats de l’elecció presidencial [...]", ha sentenciat la presidenta del Tribunal, Caryslia Rodríguez.

María Corina Machado ha reaparegut als carrers de Caracas enfilada a dalt del seu vehicle de campanya i envoltada de milers de persones que han sortit a la gran manifestació “per la veritat”, o sigui, per reivindicar la victòria de l’oposició antichavista a les urnes el passat 28 de juliol. L’avinguda Francisco de Miranda, al barri Los Palos Grandes de la capital veneçolana, s’ha omplert a vessar de persones que, amb les actes electorals a la mà, han demanat que es respecti la sobirania popular i que es faci una verificació imparcial dels resultats. L’oposició, que no reconeix la victòria del chavisme a les urnes, assegura que Nicolás Maduro ha comès frau electoral i, a més, rebutja la repetició dels comicis, tal com han suggerit en les últimes hores els presidents del Brasil i de Colòmbia. El candidat Edmundo González, al qual ja fa dies que l’oposició es refereix com a “president electe”, no ha estat present a la convocatòria. La manifestació s’ha replicat arreu del món i es calcula en unes 300 ciutats en total, entre Veneçuela i altres països. 

Vint dies després de les eleccions a Veneçuela, el país està immers en plena crisi postelectoral: mentre el chavisme i l'oposició s’atribueixen la victòria –fins i tot amb violència als carrers–, la comunitat internacional té un paper rellevant en la formació de l’opinió pública arreu del món. A escala regional, els països llatinoamericans han optat per vies diverses: mentre l’Argentina, el Perú i Costa Rica van acusar Maduro de frau electoral a l’instant, els governs d’esquerres –amb més capacitat de mediar per afinitat ideològica amb Maduro– han pres, també, camins diferents. Els ulls han estat posats sobretot en els presidents del Brasil, Colòmbia i Mèxic, Luiz Inácio Lula da Silva, Gustavo Petro i Andrés Manuel López Obrador.

L’Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat aquest dijous la “llei de fiscalització, regularització, actuació i finançament de les organitzacions no governamentals i organitzacions socials sense ànim de lucre”. Sota l'amenaça de ser dissoltes judicialment, les organitzacions tenen prohibit “cometre actes terroristes”, així com “dur a terme activitats pròpies dels partits polítics” o “promoure el feixisme, la intolerància o l’odi”. En el primer esborrany d’aquesta llei, que es va començar a redactar l’any 2023, s’exposava una base teòrica que apuntava que les ONG “depenen gairebé en exclusiva d’una ajuda dels governs occidentals que, generalment, es dirigeix cap als països d’importància geopolítica”.  

L'última setmana a Veneçuela ha sigut estremidora. Els resultats de les eleccions presidencials del 28 de juliol han desencadenat un seguit d’esdeveniments que han commocionat el país i gran part del món, que ha anat prenent partit en una guerra de relat entre el chavisme i l’oposició, en la qual totes dues faccions sostenen que han guanyat els comicis. Les acusacions creuades de frau electoral, de cop d’estat feixista, el trencament de relacions diplomàtiques, les mobilitzacions massives als carrers, la clandestinitat i la intervenció del poder judicial han estat tots ingredients de dies políticament convulsos a Veneçuela, en què tot un país ha aguantat la respiració, vetllant per cada moviment, amb poques hores de son i massa hores d’angoixa. La repressió, la persecució, les més de 800 detencions i les 20 morts registrades fins ara en enfrontaments formen part, també, d’una setmana dolorosa i amarga per a Veneçuela.

Des de ben d’hora al matí aquest dimarts, centenars de persones arribaven a la concentració convocada per María Corina Machado i Edmundo González, de l’oposició antichavista, davant la seu de les Nacions Unides al barri Los Palos Grandes de Caracas. La gent arribava vestida de blanc, el color que l’oposició identifica amb la pau, davant del clàssic vermell del chavisme. Entonant l’himne nacional i als crits de “llibertat” i “Edmundo president”, milers de persones s’han anat concentrant a l’espera de rebre els seus líders amb emoció.

El Consell Nacional Electoral de Veneçuela ha proclamat Nicolás Maduro guanyador de les eleccions presidencials amb el 51,2% dels vots davant del 44,2% de l'opositor Edmundo González Urrutia. Però l'oposició no reconeix els resultats i denuncia frau electoral. Anna Ayuso és investigadora sènior per a Amèrica Llatina del CIDOB. Parlem amb ella sobre els escenaris que obren aquests comicis a Veneçuela.