L'edifici ja no hi és. On fins a aquesta matinada hi havia una estructura de diversos pisos a Bashoura, al centre de Beirut, ara hi ha un buit obert, un munt de runes encara fumejants i veïns que caminen en silenci, esquivant vidres i cables. La pols continua suspesa en l'aire hores després de l'impacte.

Després de dies de bombardejos creuats i atacs aeris a tot el país, la guerra entre Israel i Hezbollah ha entrat en una nova fase. L'exèrcit israelià ha iniciat aquest dilluns operacions terrestres limitades i selectives al sud del Líban, dirigides contra posicions del moviment xiïta prop de la frontera. Unitats de la 91a divisió han avançat després d'intensos bombardejos d'artilleria i atacs aeris sobre les bases i túnels de Hezbollah, amb l'objectiu de desmantellar infraestructura militar i reforçar el que Israel denomina una “zona de seguretat” avançada al llarg de la frontera.

La guerra regional desencadenada després dels atacs contra l'Iran ha col·locat l'anomenat “eix de la resistència” davant la seva crisi més profunda en les seves dues dècades d'història. Mentre Israel intensifica els bombardejos sobre el Líban –inclosos els suburbis del sud de Beirut– i el conflicte amb l'Iran s'estén per la regió, la xarxa d'aliats de Teheran intenta mantenir una aparença d'unitat. Però a l'ombra es multipliquen les tensions, els càlculs polítics i les estratègies de supervivència.

Un any després de l'alto el foc del 27 de novembre del 2024, el sud del Líban segueix lluny de qualsevol normalització. La treva entre Hezbollah i Israel va aturar l'escalada més visible, però no va frenar la destrucció ni el control militar a distància que pesa sobre les localitats frontereres. La regió viu una forma híbrida de conflicte, sense avenços terrestres i sota vigilància aèria permanent, amb atacs puntuals i una devastació que impedeix el retorn massiu de la població desplaçada.

Un any després de l'atac israelià que va matar Hassan Nasrallah i va devastar bona part del sud i l’est del Líban, Hezbollah intenta refer-se. La milícia xiïta libanesa ho fa en silenci i prioritzant la reorganització interna abans que la confrontació oberta. El seu aparell polític i social continua intacte, però l’estructura militar, profundament afectada, es troba immersa en un procés de reconfiguració supervisat per l'Iran.

A les 18.21 h del 27 de setembre del 2024, Beirut es va estremir. No va ser un simple tremolor, a tots els racons de la ciutat es va sentir el cop sota terra. En pocs minuts, caces israelianes van llançar almenys una desena de bombes antibúnquer de 900 quilos cadascuna en una operació de precisió quirúrgica. Israel s'ho va jugar tot a una sola carta per eliminar Hassan Nasrallah, el líder de Hezbollah, que s'ocultava amb altres membres de la cúpula militar de l'organització en el lloc que es considerava el més inexpugnable, un refugi a 30 metres sota terra. Amb aquest atac, Israel complia la profecia que des de feia anys repetien els seus dirigents, arrencar el cap de la serp.

Des que Donald Trump va tornar a la presidència dels Estats Units, la seva administració ha augmentat la pressió sobre el Líban amb un full de ruta que apunta directament a la desmilitarització de Hezbollah, la milícia xiïta aliada de l'Iran. El país es troba davant un punt d'inflexió. O agafa les regnes de la seva sobirania o es quedarà a mercè de decisions alienes. L'advertència de Washington és clara. Si no hi ha avenços interns, Israel podria decidir resoldre el problema pel seu compte.

Durant més de dues dècades, els analistes de l’Orient Mitjà han especulat sobre les conseqüències que tindria un atac a les instal·lacions nuclears iranianes, una vella amenaça de Washington i Tel-Aviv. L'opinió majoritària sempre havia sigut que un atac d’aquesta naturalesa incendiaria la regió sencera i provocaria una gran guerra de conseqüències imprevisibles. Tanmateix, tots els càlculs i els equilibris a la regió han canviat després dels atacs del 7 d'octubre a Gaza, ja que la xarxa d’aliats que Teheran havia anat construint des dels anys vuitanta per protegir-la d’un atac està ben foradada.

Israel va trencar, a finals d'abril, l'alto el foc al Líban vigent des del novembre. L'últim bombardeig sobre Beirut no va ser un atac més, sinó una acció per deixar clar que el govern de Benjamin Netanyahu continua marcant les regles del conflicte. Tot i que Tel-Aviv ho va justificar com una reacció a una suposada “violació flagrant” de la treva per part de Hezbollah, el veritable objectiu sembla que és un altre. Per a Israel i els seus aliats, el desarmament de la milícia xiïta no s'ha de limitar al sud del riu Litani, sinó que s'ha d'estendre a tot el territori libanès. Esgrimeix una clàusula ambigua de l'acord amb Washington que permet a l'exèrcit israelià intervenir davant de qualsevol amenaça “percebuda”. Tot plegat just abans de la visita a Beirut de l'enviada nord-americana Morgan Ortagus, que intentarà pressionar per aconseguir el desarmament del grup xiïta aliat de l'Iran i per avançar en la retirada israeliana dels territoris encara ocupats.

Les tropes d'Israel s'havien de retirar del Líban com a màxim el 18 de febrer, però avui encara són en diferents punts estratègics del país, tot i que la majoria de tropes han tornat cap a territori israelià. Per a Tel-Aviv és vital quedar-se "en alguns punts", perquè considera que les forces armades libaneses no han aconseguit desarmar Hezbollah ni desplegar-se completament a la zona, incomplint part de l'acord de l'alto el foc.

Almenys 22 persones han mort, inclòs un militar libanès, i 124 han resultat ferides aquest diumenge al sud del Líban. És l'estampa tràgica que ha deixat l'exèrcit israelià després d'haver disparat contra civils que han desafiat la restricció de no tornar a 60 localitats frontereres sota ocupació israeliana. La mort de civils libanesos per foc israelià fa que calgui preguntar-se fins a quin punt Hezbollah n'és còmplice per haver incitat aquesta situació amb la seva crida a tornar a les localitats ocupades.

Abans de les eleccions estatunidenques es va parlar molt de la campanya de desinformació de Rússia amb la finalitat d’afavorir la victòria de Donald Trump. Però Putin no va ser l’únic a intentar influir de forma maliciosa en el procés electoral als Estats Units. Els serveis d’intel·ligència del país nord-americà han acreditat que hi va haver una campanya semblant, però en sentit contrari, és a dir, a favor dels interessos de Harris, originada a Teheran. No hi pot haver una prova més fefaent del temor que li provocava al règim iranià el possible retorn de Trump a la Casa Blanca. 

Quatre hores abans que es declarés l’alto el foc al Líban, el negoci d'Ali Badawi va rebre l'impacte de dos míssils. “És dur, però traurem la runa, avaluarem les pèrdues i començarem de nou. Repararem i confiarem que Déu ens proveirà. Si el govern ens compensa serà genial, però, amb ajuda o sense, començarem la reparació”, diu, amb una barreja de resignació i determinació. Ali Badawi és propietari del restaurant Abu Deeb, situat al carrer comercial del mateix nom, a Tir, la cinquena ciutat del país, a la costa sud, a 85 quilòmetres de Beirut.

La fragilitat de l'alto el foc al Líban s'ha demostrat un cop més en les últimes hores, amb almenys deu morts per atacs israelians al sud del país. Les violacions de la treva acordada per Tel-Aviv i Hezbollah han estat constants des que va entrar en vigor, fa menys d'una setmana, especialment en el bàndol israelià, tot i que els darrers atacs haurien tingut lloc després que el grup xiïta llancés projectils contra una zona en disputa prop de la frontera. Es tractaria, segons mitjans libanesos, del primer cop que la milícia proiraniana utilitza obusos des de l'entrada en vigor de l'alto el foc, dimecres passat.

Tot i que els combats han cessat, o almenys s'han aturat, el Líban s'enfronta a un desafiament intern molt complex: la redefinició política i social postconflicte. Mentre que molts seguidors de Hezbollah i altres sectors del país consideren que la guerra ha estat una victòria per al grup, una part significativa de la població libanesa rebutja la violència i la destrucció que ha comportat el conflicte, una guerra a la qual no han donat suport. “La proclamació de victòria de Hezbollah no té rellevància fora de la seva base de suport”, comenta Bassam Lahoud, expert en política de l'Orient Mitjà de la Universitat Libanesa Americana. Per a aquest professor, les preocupacions de la majoria dels libanesos no són els resultats polítics de la guerra, sinó les devastadores conseqüències econòmiques que ha deixat l'enfrontament.

Un guirigall trenca la desolació a les ruïnes de Bir Abid, als suburbis de Beirut. Un seguici de banderes grogues i verdes —els estendards de Hezbollah i Amal, l'altre partit xiïta libanès— s'obre pas per carrers coberts de runa. Coregen consignes religioses mentre avancen entre edificis reduïts a l'esquelet. L'escena, tan vibrant com surrealista, reflecteix el fort desig de poder tornar a casa.

L'ofensiva israeliana al Líban ja ha deixat més de 3.100 morts i més d'1,2 milions de desplaçats, mentre els atacs israelians continuen bombardejant àrees densament poblades, fins i tot les que no tenen presència militar de Hezbollah. A més de les zones civils, els atacs aeris israelians han colpejat hospitals, edificis governamentals i posicions de la força de pau de l'ONU, així com de l'exèrcit libanès.

Amagat en algun lloc desconegut de Teheran, Naim Qassem, veterà i fins ara vicepresident de Hezbollah, ha estat designat com a secretari general a l'ombra d'una organització ferida després d'una sèrie d'operacions precises de l'exèrcit d'Israel que han desmantellat la seva cúpula. Qassem, nascut a Beirut el 1953, és l'últim supervivent d'una generació de líders xiïtes, religiosos i militars, que han estat eliminats sistemàticament pel Mossad en els últims trenta anys.

Aquesta setmana la televisió israeliana ha difós el primer vídeo de l'interrogatori d'un milicià de Hezbollah, un dels xiïtes libanesos que Israel ha empresonat en els últims dies. En una habitació tancada i davant d'una gran bandera israeliana, el milicià responia les preguntes que li feien els interrogadors del Shin Bet, l'agència de seguretat que principalment s'encarrega dels palestins.

Israel redobla l'ofensiva contra Hezbollah. Un dia després de commemorar el primer any de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, amb crítiques dels familiars de les víctimes al govern de Benjamin Netanyahu, i a l'espera de concretar una resposta a l'atac amb míssils de l'Iran, l'exèrcit israelià ha anunciat l'ampliació de l'operació terrestre al Líban. Una quarta divisió ha iniciat "activitats operatives limitades, localitzades i específiques" al sud-oest del país. Ja fa una setmana que els soldats israelians fan incursions més enllà de la frontera, en paral·lel als atacs aeris constants i, segons el diari Times of Israel, el nombre total de soldats desplegats al Líban superaria els 15.000 amb el nou contingent, que inclou dues brigades de 3.500 reservistes cadascuna. Tot plegat, mentre l'ONU alerta de la crisi humanitària que ja es viu al país.