Albert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

És una evidència que Catalunya necessita tenir, després de dues pròrrogues, uns pressupostos nous. I també és una evidència que les estratègies negociadores del PSC i ERC per arribar a un acord havien acabat en un atzucac. Amb la decisió del Govern de retirar el projecte de pressupostos (un gest que no s'havia donat mai en la política catalana) i l'anunci d'ERC que accepta negociar-los sense línies vermelles, la situació s'ha desbloquejat i s'albira un possible acord abans de l'estiu.

El pla director sobre la Hisenda pròpia encarregat a l'empresa Indra, i que s'ha conegut aquest dijous, representa un xoc amb la realitat tant per al PSC com per a ERC. En efecte, ara ja es pot afirmar que el contingut del pacte firmat entre els dos partits per investir Salvador Illa era irrealitzable pel que fa als terminis, i que per tant era impossible que en un any l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) pogués recaptar ja l'IRPF d'aquest any 2025 l'any que ve. El document deixa clar que l'any vinent, així com el 2027, l'únic que podrà oferir l'ATC és "l'assistència" al ciutadà per poder fer la declaració, però no la recaptació en si. I que no seria fins al 2028 que es començarà a iniciar "l’aplicació tributària de determinades funcions en l’àmbit de l’IRPF". És a dir, el document ni tan sols marca un horitzó de quan podrà assumir l'ATC el 100% de la gestió i recaptació de l'IRPF, i simplement fixa quins són els passos que s'han de fer, en el que anomena "primera fase de desplegament", que durarà tres anys.

La "nova etapa" que predica el Govern de Salvador Illa arribarà també a les delegacions a l'exterior. En són 21 i el pacte entre el PSC i Esquerra obliga l'executiu català a mantenir-les i continuar-les ampliant, però el nou departament d'Unió Europea i Acció Exterior vol analitzar primer què s'hi fa i com poden ser més eficaces. Ho ha explicat en la seva primera compareixença al Parlament el conseller Jaume Duch, que ha reiterat el compromís de fer créixer la xarxa de delegacions, però un cop s'hagi consolidat. "Ho farem en aquest ordre. Primer, analitzar la feina i treballar per definir millor el seu rol i els seus objectius perquè siguin útils a la ciutadania, al marge d'ideologies i evitant que ocupin terrenys que no els correspon", ha exposat.

"Ni és un concert econòmic ni és una reforma del model de finançament". Amb aquesta contundència s'ha expressat aquest dimecres la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb relació a l'acord entre el PSC i ERC per al finançament singular a Catalunya. I els republicans, que van intentar presentar el pacte per investir Salvador Illa com un sistema similar al d'Euskadi, han volgut enviar un avís al govern espanyol. "Si no vol dir concert econòmic li pot dir d'una altra manera, però els acords que s'han signat s'han de complir. Si no, el PSOE haurà de buscar majories alternatives per als pressupostos generals de l'Estat, o bé convocar eleccions", ha amenaçat la portaveu d'ERC, Raquel Sans. Lluny de posar en dubte el compliment de l'acord, Montero l'ha defensat davant les crítiques internes del PSOE i també del PP. De la seva banda, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha denunciat que "durant dues setmanes s'ha venut un concert econòmic inexistent" i ha lamentat que al Parlament s'hagi construït una majoria "a partir d'un engany". "ERC ha mentit i els socialistes han callat", s'ha queixat. En qualsevol cas, aquest dijous fonts de la Moncloa han informat a l'agència ANC que el govern espanyol “complirà” el pacte amb ERC sobre el finançament. 

L'atmosfera que desprèn la política catalana aquests dies previs al debat d'investidura és sufocant. És curiós que n'hi hagi que insisteixen en la idea de sumar forces per fer república, quan les forces que se suposa que s'haurien de sumar estan abocades a un espectacle públic d'odi mutu que, a més d'avorrit, s'ha tornat irrespirable. ERC malda per vendre com a transcendent i històric un acord de finançament sobre el qual plana la falta de credibilitat del govern d'Espanya i la seva interminable llista d'incompliments en inversions. Junts intenta presentar com un moment crucial el retorn de Puigdemont, un episodi que podia haver estat certament rellevant, però que ja han cremat fins al punt de convertir-lo en una caricatura.

Fa més de quinze anys, a Cambridge, en un college elegant i familiar, durant un sopar vaig intentar explicar a un nord-americà la realitat catalana, el nostre autogovern, la importància de l’escola i la llengua, el Parlament, la història i bla, bla, bla. L’home m’escoltava amb educació acadèmica, assentia, somreia. Em deixava dir. I quan, satisfet, ja m'havia esplaiat, la seva pregunta va ser demolidora: "També recapteu els impostos?". "No, això no", vaig respondre. "Llavors no teniu res, no teniu cap poder". El seu pragmatisme demolidor va ser una gerra d’aigua freda. Per a un observador extern, era evident: el nostre govern era de fireta, una concessió controlada des d’un poder superior. Tampoc no li havia dit que l’àrbitre que dirimia les tensions entre el poder real espanyol i el poder subsidiari català (el Tribunal Constitucional) també depenia 100% de Madrid. Va ser un bany de realitat.