El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat la seva nova política de protecció de la categoria femenina a l'esport olímpic, en virtut de la qual només les "dones biològiques" hi podran competir, una norma que s'aplicarà a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. La nova presidenta del COI, Kirsty Coventry, ja va explicar durant les eleccions d'ara fa un any que era partidària d'una política d'aquest estil i aquest dijous ha fet oficial la normativa, que també significa tancar la porta a les dones trans als pròxims Jocs. Les dones cisgènere que vulguin ser als Jocs doncs, s'hauran de sotmetre a un test com a mínim un cop durant la seva carrera.

Quan l'aixecadora de pesos Laurel Hubbard es va convertir en la primera dona transgènere olímpica als Jocs de Tòquio 2020, no podia imaginar-se que, en lloc d'obrir camí, el dificultaria. La participació de Hubbard no va estar exempta de polèmica i va alimentar el relat de l’avantatge competitiu de les dones trans sobre les dones cis. Les federacions internacionals d’esports van endurir les regulacions sobre els esportistes trans i als Jocs Olímpics de París no n'hi va competir cap. Sí que van participar-hi esportistes intersexuals que, com la boxejadora algeriana Imane Khelif, van ser criticades per tenir condicions genètiques particulars des que van néixer.

Un quart de dotze de la nit i era difícil reconèixer la pista central de Roland Garros. L'àrbitre Jakov Est va aixecar el braç d'Imane Khelif i la va proclamar campiona olímpica de boxa de menys de 66 kg. I milers de goles van cridar eufòriques. Per megafonia va començar a sonar Abdel kader, la cançó de Khaled que es va convertir en un himne per a molts algerians emigrats a França quan la va cantar conjuntament amb Rachid Taha i Faudel al Bercy Arena el 1998. La boxejadora algeriana, la dona que més atacs ha rebut aquests dies a París, finalment era campiona. El seu entrenador va aixecar-la sobre les seves espatlles i la va passejar per l'espai de la pista central on no fa gaire Novak Djokovic era feliç. Khelif també era feliç. Acusada de ser un home, criticada per Donald Trump i Giorgia Meloni, va saber concentrar-se en el combat per ser campiona. Un triomf personal, aquest. Però qui hi surt perdent és la boxa, segurament. Un altre combat segueix als despatxos i podria acabar amb aquest esport expulsat de la família olímpica.

El president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, va decidir alçar la veu després de l'enrenou provocat per les acusacions que han rebut dues boxejadores de competir tot i tenir "hormones masculines". Bach, en una roda de premsa de valoració dels Jocs al seu equador, ha estat més contundent que mai en un cas que ha acabat convertit en una mena de crisi política. "Siguem molt clars: estem parlant de boxa femenina, són dues boxejadores que van néixer dones, que van créixer com a dones, que tenen passaport com a dones i que han competit molts anys com a dones", ha manifestat Bach davant d'una gentada just el mateix dia que la boxejadora algeriana Imane Khelif derrotava l'hongaresa Lucca Anna Hamori per decisió unànime als quarts de final de la categoria de 66 quilograms i s'assegura medalla.