Aquest dissabte, l’editorial d’aquest diari ens proposa celebrar Rosalía. Jo la celebro convençut. Convençut vol dir que, abans, me n’he hagut de convèncer, a repel del meu instint primari. Hi ha arguments a carretades. En primer terme, la justícia: l’èxit de Rosalía és un premi al talent, a l’esforç i a l’audàcia. I després ve la resta: que una noia d’aquí, formada musicalment a Barcelona, esdevingui una estrella mundial és una bona notícia. Que inclogui el català en el seu repertori permet que la nostra llengua, petita i maltractada, agafi volada universal, encara que sigui de forma fugaç. No ens passa cada dia i, per descomptat no passa a les altres llengües minoritzades. I encara que no fos així, seríem rucs de prendre’ns-ho d’una altra manera: Catalunya s’ha fet a còpia d'incorporar, no d’expulsar. Incorporar no vol dir adulterar-se, sinó celebrar que allò que considerem propi combini bé amb un producte global. Que hi hagi traces de Rusalia (que és com es pronuncia el seu nom) dins del producte Rosalía.

Arnau Tordera (Tona, 1986) diu que fer-se músic no va ser fruit d'una decisió presa en un moment concret, sinó conseqüència que la música anés ocupant més i més temps en la seva vida i d'un ofici que, assegura, no s'acaba mai. El líder del grup Obeses, creador també de l’òpera La gata perduda i de Sardana Superstar, i que ha dit de si mateix que és una "peça artística singular" irreemplaçable pel país, veu en el vi un punt de connexió amb el plaer, la tradició i la terra.

La majoria de gent quan es troba un músic tocant al metro acostuma a passar de llarg. Són pocs els que alenteixen el pas per escoltar-lo i, encara són menys els que s'aturen per mirar-se'l. Ara bé, després del que ha passat aquesta tarda al metro de Barcelona més d'un s'ho repensarà la pròxima vegada que una cançó en directe acompanyi el seu trajecte fins a pujar al vagó, no fos cas que el cantant sigui ni més ni menys que Lildami.

"Quantes i quantes engrunes d'avantpassats porto vives!" El vers el va escriure Josep Pous i Pagès als anys cinquanta i ràpidament ve al cap quan s'escolta, però sobretot s'entén, el nou treball del grup manresà Jo Jet i Maria Ribot. Acabat de sortir del forn, Ribera, produït pel Sr. Chen, és el seu cinquè disc i, a més de recollir tot el que han teixit durant deu anys, començant per la recent incorporació de la Marina Lluch a la família, suposa el recull de les vivències dels avis i les àvies. Un homenatge, doncs, als ancestres i a les seves històries: "Són el que ens ha portat fins aquí", explica el grup manresà, que aquest dissabte al migdia ha debutat a Madrid. De fet, també ha estat el debut en un territori de l'Estat de parla no catalana.

El segell Discmedi continua el seu compromís amb la música catalana amb el llançament dels portals Musicalitat.cat i Discos.cat, dues botigues en línia que esdevenen l’aparador més gran de música en català de tots els temps. Els dos portals posen a disposició del públic una cosida oferta que comprèn més de 45.000 cançons en català, 1.500 artistes i grups, 13.000 discos físics i digitals, 1.100 llistes de Spotify i més de 2.700 hores d’enregistraments. I és així com, per primer cop, s'aglutina en un mateix espai tota la música catalana, d’ara i de sempre, disponible en el mercat.