Quedem a la plaça Osca, davant la casa on va néixer Núria Feliu, amb la drag queen Jèssica Pulla. El personatge a qui dona vida Joan Gabàs (Valls, 1998) ha estat reconegut per obrir camí en el transformisme reivindicant el català i la catalanitat amb el premi Innovació dels premis Martí Gasull que atorga la Plataforma per la Llengua. Als seus espectacles hi poden aparèixer des de Núria Feliu i Guillermina Motta fins a Jet Lag, les Teresines, Pilarin Bayés, el Club Super3, les Tres Bessones i Dagoll Dagom, i hi fa humor del Procés, la corrupció, els pronoms neutres o la seva vida. Els guardons, que també celebren la trajectòria d’Eliseu Climent i tenen com a finalistes l’Editorial Afers, el programa d’IB3 Téntol i el projecte sobre videojocs en català Ce Trencada, s’entregaran el 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona.

A l'Antiga Grècia, els homes es posaven màscares quan feien teatre per interpretar els personatges femenins i, més tard, als teatres isabelins d'Anglaterra es vestien amb roba de dona amb el mateix propòsit (les dones tenien prohibit actuar en públic). El lligam entre transformisme i teatre ve de lluny i, a casa nostra, el món de les plomes, els maquillatges extremats i els lluentons va brotar amb fervor a Barcelona a partir del segle XX –vinculat al col·lectiu LGBTIQ+– amb travestis revolucionàries com Leopoldo Fregoli, Ocaña, Carmen de Mairena i Ángel Pavlovski. Però tot i la llarga tradició, el transformisme sovint ha estat un art menystingut, reprimit i considerat de segona. Massa brillant, d'Oriol Puig Grau, i Jo, travesti, de Josep Maria Miró i Roberto G. Alonso, arriben als teatres per reflexionar sobre el llegat d'aquesta pràctica i els prejudicis que encara arrossega i per celebrar tot el que representa.

Ser drag queen, bé, de fet, ser artista en general, no és carrera fàcil. Cristóbal Garrido (Sabadell, 1976) ho sap de sobra: fa més de 25 anys és sobre els escenaris, treballant per aconseguir la fama que té ara com a icona del transvestisme a Espanya. Va guanyar el concurs més famós de drag queens del panorama actual, amb una mitjana d'edat força més elevada que la resta de les participants. Però ho deixa ben clar, aconseguir el trofeu de Drag Race España "no és seguretat de res": "Si treballes és perquè en tens un parell. He sigut un buscavides i he fet de tot".