"Mai havia jugat davant tanta gent, ha estat emocionant!", va deixar anar Martina Terré (Barcelona, 2002). Semblava contenta, fins que va recordar que en l'últim quart contra les canadenques, quan Espanya ja guanyava per més de 10 gols, li van marcar quatre cops. "No, no m'agrada", va dir canviant de cara. Els porters tenen aquestes coses. Filla de la Vila de Gràcia, Terré va començar a nedar al CN Catalunya després de l'escola i es va passar ràpidament al waterpolo. Però en un dels primers entrenaments li van donar un cop. "Aquest esport és molt dur, eh?", destaca. No li falta raó, la majoria de coses passen sota l'aigua, amb cops, puntades de peu i el que faci falta per guanyar la posició. Així que la Martina va acabar a la porteria, pensant que allà no rebria cops i podria descansar una mica.