"Make some noise!", va cridant un dels presentadors del programa de breaking. En uns Jocs Olímpics en què tota la comunicació s'ha fet en anglès i francès, aquí gairebé només es fa servir l'anglès. "Feu soroll!" insisteix. La sensació és la de ser en un club on es viurà un concert de hip-hop. Però som als Jocs Olímpics, en què el breaking, també conegut com a breakdance o break, ha fet el seu debut al programa olímpic. "Jo no ho entenc, la veritat. Soc un boomer, suposo. No crec que sigui un esport", diu l'Andrés, un mexicà del públic d'uns 40 anys. L'ambient a l'estadi 1 de la Concorde, la cèntrica plaça convertida per uns dies en l'epicentre dels esports més moderns, és excel·lent. La gent canta, balla i anima tots els finalistes. La mitjana d'edat és molt jove.

"Competiré pels meus amics i pels seus somnis", diu la Manizha Talash. La seva història sembla un petit miracle. ¿Quina probabilitat tenia una noia nascuda a Kabul de participar en la primera edició del concurs de break a uns Jocs? La Manizha explica que fent servir Facebook quan era menuda va veure un vídeo d'un noi ballant que donava voltes sobre el seu cap, posat al revés. "Vaig entendre que volia fer el mateix", recorda. Ara és esportista de break, aquesta disciplina que enguany s'estrena al programa olímpic. El ball a ritme de hip-hop nascut als barris dels Estats Units s'ha convertit en un esport amb les seves regles. Amb el nom esportiu de "Talash", la Manizha ha participat en el primer duel de break de la història dels Jocs. Ho ha fet mostrant una mena de capa on es podia llegir "dones afganeses lliures". Ironies del COI, oficialment ha estat desqualificada per haver mostrat un missatge polític, fet prohibit als Jocs. Ser a París però, ja és un èxit, en el seu cas.