La pintora navarresa María Blanchard (Santander, 1881 - París, 1932) va ser una dona menuda i geperuda, víctima d’una malaltia genètica, la cifoescoliosi, que la va marcar des d’abans de néixer. Mentre que a Madrid, on la família es va traslladar des de Santander, havia de suportar les burles dels nens i que li volguessin fregar bitllets de loteria pel gep, a París el seu físic va quedar en segon pla i va trobar reconeixement, així com l'amistat i el suport d’altres artistes. Un d'ells, el mexicà Diego Rivera, recordava que Blanchard no aconseguia amagar “un cap realment bellíssim” ni amb unes ulleres amb vidres sense graduació ni amb uns cabells despentinats.