Esclata la calor i, amb ella, un dels fenòmens més patètics de l'estiu contemporani: criticar els que critiquen el turisme durant l'any quan els arriben les vacances i, efectivament, fan turisme. És un espectacle tan tronat que costa mirar-lo sense enrojolar-se, perfils difonent per les xarxes fotos d'altres individus descansant tranquil·lament a la platja, gent suposadament adulta convertits en espietes. Naturalment, aquest xou només delata la preocupació de certes forces sistèmiques davant de la possibilitat que s'estigui produint una presa de consciència genuïna. Després de dècades gaudint d'un prestigi cultural inqüestionat, s'ha començat a difondre una anàlisi correcta dels estralls que un model turístic basat en la importació de mà d'obra barata ha portat a les nostres vides, des de la baixa productivitat que es converteix en una subvenció encoberta per a empresaris fins a l'espoli de recursos col·lectius com ara el clima i el paisatge, passant per la capacitat del turisme per curtcircuitar el potencial polític de la ciutat trencant llaços entre veïns. La crítica al turisme és tan justa i precisa que s'està estenent com una taca d'oli.

Les comissions de festes dels veïns i veïnes de Gràcia fa mesos que treballen als seus locals per guarnir, un any més, els carrers i places de la Vila de Gràcia amb motiu de la festa major del barri. L'edició d'aquest any se celebrarà entre el 15 i el 21 d’agost i ja s'han programat més d’un centenar d’activitats, entre concerts, actes de cultura popular, mostres i tallers. A més, ja queda lluny l'enfrontament entre la Colla Vella de Diables de Gràcia i la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia que l'any passat va deixar la festivitat sense el tradicional correfoc, que aquest any es recupera, tant l'infantil com el d'adults. La programació completa es donarà a conèixer el 8 d'agost.

Catalunya va ser, l'any 2023, la tercera regió de la Unió Europea amb més turisme, si es calcula per nombre de pernoctacions. Només les Illes Canàries i la costa adriàtica de Croàcia van registrar un nombre superior de nits en establiments turístics dels territoris respectius, segons dades d'Eurostat, l'agència estadística de la Comissió Europea.

Som a mitjans del mes de maig i Mallorca ja mostra signes contundents de massificació i saturació. Els veïns del bell poble de Sóller, a la serra de Tramuntana, van iniciar l'abril passat una campanya, Welcome to Sollerland, a la qual s'han afegit una desena de municipis més, tots amb el mateix problema: l'arribada massiva de turistes (no d'immigrants: de turistes) impedeix als residents fer vida normal, fins al punt que desplaçar-se a peu pels carrers es converteix en una odissea. Són Valldemossa, Santanyí, Artà, Inca, Alcúdia, Caimari, Campanet, Pollença i Banyalbufar, com informa RTVE a les Balears. Les campanyes afegeixen el sufix land al darrere del nom del municipi i divulguen imatges creades amb intel·ligència artificial en què es veuen llocs saturats de turistes amb un aborigen que sosté davant del pit un cartell de cartró com els dels captaires: “Jo abans venia aquí a prendre un cafè”, “Jo abans podia venir a comprar en aquest mercat”, “Jo abans podia fer un capficó en aquesta cala”, etc.

Sentim a les notícies declaracions d’un representant del sector de les autocaravanes: protesta fortament perquè es vulgui regular la seva activitat amb el propòsit de combatre la saturació turística, perquè, assegura, el turisme d’autocaravanes amb prou feines representa un 5% del total de turistes que es mouen a Catalunya (la notícia es refereix a Catalunya), i que, per tant, a veure quina saturació representa això.

Recentment el filòsof Jordi Graupera feia la següent piulada a la plataforma X: “Un reportatge del New York Times explica com l’afluència de turistes i expats a Ciutat de Mèxic ha fet que es redueixi el picant de les salses per acontentar el seu paladar. La uniformització avança a través de la ignorància i el menyspreu”. A les Balears, aquesta uniformització culinària es començà a produir amb el boom turístic dels anys seixanta. Llavors molts de restaurants de la costa s’ompliren de cartells que posaven Carnes y pescados y cocina internacional.