Aquest 2024, com cada any, ens han deixat de manera més o menys esperada nombroses personalitats d'àmbits molt diferents. Figures destacades del món de l'art, la música, el cinema, l'esport, l'empresa o la política que deixen un llegat d'abast nacional, estatal o internacional. A sota d'aquestes línies hem volgut recopilar 25 d'aquests noms, els obituaris dels quals han estat publicats a l'ARA al llarg dels últims dotze mesos.

Ha mort Gena Rowlands a causa de l’alzheimer, una malaltia que ella coneixia bé. La va patir la seva mare, la també actriu Lady Rowlands, i això li va permetre construir el personatge d’una dona malalta d’Alzheimer a la pel·lícula El quadern d’en Noah, dirigida pel seu fill Nick Cassavetes: la relació de Gena Rowlands amb l’alzheimer va ser propera, dura, agredolça  i un punt sarcàstica, com molts dels personatges que va interpretar a les seves pel·lícules. Amb el seu marit, el director John Cassavetes, van formar també una parella artística que va donar algunes de les pel·lícules americanes més importants de finals dels anys seixanta, de tota la dècada dels setanta i primers anys vuitanta: Una dona ofuscada, Nit d’estrena, Glòria, Love streams, o, naturalment, Faces, la pel·lícula seminal del cinema independent americà tal com encara el coneixem en les seves característiques més definitòries. Al voltant de Rowlands i Cassavetes es va moure una bonica troupe d’intèrprets d’alta categoria, com Peter Falk (que després es va fer cèlebre a la televisió amb la sèrie del tinent Colombo), Lynn Carlin, John Marley o Ben Gazzara, macarra etern. I per descomptat, per allà al voltant es movien altres grans cineastes com Peter Bogdanovich o Sidney Lumet, habitants del mateix paisatge estètic.

Intensos, fràgils, turmentats i plens de dubtes: així eren els personatges que acostumava a interpretar l'actriu Gena Rowlands, que ha mort als 94 anys a Indian Wells, Califòrnia. Retirada de la professió des de feia una dècada a conseqüència de l'Alzheimer, Rowlands serà recordada per papers tan emblemàtics com el de la Mabel a Una dona ofuscada (1974), una mare de família insatisfeta, angoixada i alcohòlica a qui el marit decideix internar en un psiquiàtric, o el de la Gloria, l'exparella d'un gàngster que es decideix a ajudar un nen amenaçat per la Màfia a la pel·lícula homònima del 1980. Les dues pel·lícules van ser dirigides per John Cassavetes, marit de Rowlands. Junts van treballar en deu de les dotze pel·lícules del director i guionista nord-americà.