"Escriure la història de la reina Maria Antonieta significa recollir un procés de més de cent anys en el qual acusadors i defensors es contradiuen amb la més gran vehemència". La primera frase de Maria Antonieta (1932), la biografia que Stefan Zweig va dedicar a la gran dama de Versalles, publicada en català fa uns mesos per La Segona Perifèria, deixa entreveure que Maria Antonieta motiva encara avui debats encesos i pugnes aferrissades. Com qualsevol personatge històric mínimament complex, l'esposa de Lluís XVI és carn de mirades sovint divergents. Tothom vol dir-hi la seva. També els directors de cinema, que queden atrets per la fastuositat dels jardins de Versalles i, sobretot, pels clarobscurs de la reina que va morir guillotinada a la plaça de la Concorde de París.