El valor de la trilogia que formen X, Pearl i la flamant MaXXXine rau en el fet que constitueix una franquícia on cada capítol té personalitat pròpia i complementa els altres. Va començar com un notable slasher al voltant dels eterns vincles entre sexe i violència, per continuar amb una preqüela amb forma de melodrama gòtic (i gore), i arriba al final disfressant-se de sàtira sobre el cantó fosc de Hollywood. Això no vol dir que aquesta progressió respongui a un discurs meditat; més aviat és conseqüència del sentit de l’oportunitat de Ti West per estirar el xiclet de la matèria primera. Només cal observar com X construïa el seu sentit a partir de la posada en escena, particularment del muntatge, i comparar-ho amb la predilecció de MaXXXine pel comentari de text enginyosament retòric: al cap i a la fi, s’obre amb una cita de Bette Davis –“En aquest negoci no ets una estrella fins que no et coneixen com un monstre”– i es tanca amb… Bette Davis eyes, la cançó popularitzada per Kim Carnes.