És sabut que el bon funcionament del nostre cos depèn de dos tipus de factors: els interns i els externs o, dit d’una altra manera, la genètica i l’entorn. La majoria de les malalties estan influïdes, en percentatges variables, pels dos components. Fins i tot la manera com envellim depèn tant del que heretem com del que fem.

La superàvia catalana mai va fumar ni va beure alcohol. Tampoc va fer dieta, però va superar dues guerres i un exili, amb les mancances nutritives que això comporta. En 117 anys, l'olotina Maria Branyas no va emmalaltir mai de res greu i ni tan sols la covid li va provocar símptomes. Abans de morir, l'agost del 2024, va saber que les seves cèl·lules eren una dècada més joves del que marcava la seva data de naixement. La que va ser la persona més longeva del món sabia que era especial a ulls de la comunitat científica i va acceptar ser estudiada per Manel Esteller, cap del grup d'epigenètica del càncer a l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), i l'investigador en epigenètica de l'envelliment i del càncer del mateix centre, Eloy Santos. Per a tothom era una incògnita què feia que aquesta dona tingués una esperança de vida tan extrema i, a més, amb una bona qualitat de vida i un bon estat de salut.

Quin és el secret per gaudir d’una vida llarga i saludable? L’àvia catalana supercentenària Maria Branyas, que fins que va morir l’agost passat era la persona més longeva del món, ho tenia clar: “ordre, tranquil·litat, bona connexió amb la família i els amics, el contacte amb la natura, l’estabilitat emocional, no tenir preocupacions, el penediment, ser positiu i allunyar-se de persones tòxiques”.

Maria Branyas, que va morir ara farà un any amb 117 anys a la residència d'Olot on vivia des de feia dues dècades, sent aleshores la persona més longeva del món, va tenir la fortuna d'heretar un genoma privilegiat que, segons els investigadors, feia que les seves cèl·lules "se sentissin" i "es comportessin" com cèl·lules més joves, amb una edat biològica d'uns disset anys menys. Tenia, a més, una microbiota pròpia d'una criatura. Així es desprèn de l'estudi que ha liderat Manel Esteller, cap del Grup d'Epigenètica de l'Institut Josep Carreras, catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona i màxima autoritat mundial en epigenètica i en estudi de l'envelliment i del càncer. Hi han participat nombrosos equips de recerca de gran prestigi internacional, la gran majoria catalans, i és la investigació més exhaustiva i completa que s'ha fet mai a una persona supercentenària (les que viuen més de 100 anys). Els resultats, als quals ha accedit l'ARA en primícia, són reveladors.

Aquest dilluns ha mort Maria Branyas Morera, la catalana que, fins avui, era la persona més vella del món, amb 117 anys. Després de passar més de dues dècades a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, l'any passat va rebre el títol mundial de la persona viva més gran del planeta després que el Grup de Recerca Gerontològica, que depèn del grup Guinness World Records, verifiqués la dada. L'olotina, coneguda com "la superàvia catalana", fa pocs mesos també es va convertir en la vuitena persona més longeva de la història.