“La compra especulativa d’habitatges és molt baixa”. Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, José Alberto Marín, després de la presentació del nou Portal Estadístic del Notariat. Aquesta eina informàtica i gratuïta permet tenir informació "fiable" del mercat de l'habitatge, segons el degà, perquè "totes les compravendes passen per la notaria".

L'Euríbor a un any, la principal referència per a les hipoteques d'interès variable, ha registrat a l'agost la primera pujada des del gener: ha tancat en una mitjana del 2,114%, davant del 2,079% del juliol. De totes maneres, els préstecs amb interès variable per comprar un pis continuaran baixant, ja que aquesta referència encara està per sota de la que hi havia fa un any (3,166%). Amb aquesta evolució, amb l'índex d'aquest divendres al 2,119%, és de preveure que continuarà l'elevat ritme de concessió d'hipoteques, que s'ha situat als nivells màxims en quinze anys.

Va ser un compromís adquirit pel govern de Salvador Illa pactat amb els comuns. I aquest cap de setmana ha entrat en vigor: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPi AJD), que grava les transaccions mobiliàries i immobiliàries de segona mà, s'encareix per als immobles de més de 600.000 euros i es duplica, fins al 20%, per a les compres d'edificis sencers d'habitatges i per a les adquisicions d'habitatges per part de grans tenidors, com fons o grans immobiliàries. La norma catalana entén com a grans tenidors els que tenen més de 10 immobles o una superfície construïda per habitatges de més de 1.500 metres quadrats, però es rebaixa a partir de més de cinc immobles a les zones declarades tensionades per la Generalitat, és a dir, on es regulen els preus. A Catalunya hi ha 271 municipis amb aquesta regulació, entre els quals Barcelona. Aquests increments es van incloure en un decret del març passat convalidat al maig i que preveia la seva entrada en vigor al cap de tres mesos, és a dir, a partir de divendres passat, 27 de juny.

L'Euríbor a un any, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha tancat el maig en una mitjana del 2,081%, davant del 2,143% de l'abril. D'aquesta manera cau al nivell de l'agost del 2022, pocs mesos després de sortir del terreny negatiu al qual va estar durant sis anys. L'abaratiment d'aquest índex, que podria continuar fins a situar-se per sota del 2% cap a finals d'any, segons les estimacions dels experts, té el vessant positiu de rebaixar les quotes d'aquells que hi estan vinculats i també l'interès al qual s'ofereixen els nous préstecs que s'han de concedir. L'efecte més immediat és que una hipoteca tipus de 156.698 euros a vint-i-cinc anys (la recollida per l'Institut Nacional d'Estadística per al març) amb un diferencial de l'Euríbor més un punt, passarà de tenir una quota mensual de 887,07 euros a una altra de 749,70, amb una rebaixa de 137,37 euros mensuals i un estalvi anual de 1.648,44 euros.

Les compres d'habitatges per part d'estrangers van pujar un 7% l'any passat a Catalunya respecte als nivells del 2023. En total, els forans van comprar 21.642 immobles a Catalunya, quan l'any anterior van ser 20.177. Això suposa un 14% del total de compravendes, ja que en el conjunt de l'any es van vendre 145.878 habitatges al Principat, un 11% més que el 2023. També va apujar el preu del metre quadrat dels habitatges, fins a un 5%.

Que l'accés a l'habitatge continua sent gairebé una utopia per a una bona part de la població, tot i està reconegut com a dret a l'article 47 de la Constitució, és evident. La compravenda és difícil, i especialment el lloguer per residència habitual és car, amb increments molt per sobre dels salaris i una oferta molt limitada. Per això Catalunya, que ja tenia previst durant l'anterior legislatura contenir les rendes que perceben els propietaris, va ser la primera a aplicar els topalls a les anomenades zones tensionades, previstos a la llei de l'habitatge que el Govern de coalició del PSOE i Sumar va aconseguir aprovar fa gairebé dos anys.

La intervenció pública en el mercat immobiliari és essencial per generar oferta d’habitatge assequible, abaixar preus, regular el lloguer de temporada i facilitar l’accés a l’habitatge de la població resident. Ho defensa l’economista, conseller insular, ex director general d’Habitatge del Govern Balear i actual vocal assessor especialitzat en habitatge de l’Oficina d’Assumptes Econòmics i G20 de la Moncloa, Eduard Robsy Petrus (Maó, 1976). Actualment forma part des del març dels grups de treball que estudien com regular els contractes de lloguer turístic i de temporada.

Les compravendes d'habitatges van créixer un 3,5% el mes de juny passat a Catalunya en comparació amb un any abans, fins a arribar a les 9.718 operacions. En canvi, els préstecs hipotecaris, els més utilitzats per comprar un pis o una casa, van augmentar un 15,2%. Són dades de l'Observatori Notarial de Catalunya, que constaten una acceleració de la venda d'habitatges al juny respecte del mes anterior.