De la sèrie A dalt i a baix a les diferents entregues de Batman, l'arquetip del majordom anglès com a garant, des d'una orgullosa posició de servei, de l'estatus social d'un personatge no perd popularitat a les pantalles. A El mayordomo inglés, el francès Gilles Legardinier adapta la seva pròpia novel·la al voltant d'un vidu britànic de bona posició, Andrew Blake, que s'acaba fent passar per majordom en la finca francesa on va conèixer la seva dona. John Malkovich és el valedor d'aquest personatge impossible, un empresari que només es mou pel romanticisme i adopta sense recances un rol servicial. En la seva vida a la finca, Blake exerceix una mica d'Amélie Poulain: amb l'objectiu de fer-la millor, fica el nas a la vida de tothom, des de la cuinera de mal caràcter (Émilie Dequenne, en un paper als antípodes morals de Rosetta), a la minyona (Eugenie Anselin) que s'ha quedat embarassada d'un xicot que s'ha fet fonedís passant pel guarda forestal poc sociable enamorat de la cuinera (Philippe Bas) o la propietària ensopida que desprèn l'encant d'una Fanny Ardant incombustible. Sense la vocació d'estil del film de Jean-Pierre Jeunet, amb un plantejament simplista i suposadament entranyable de personatges i conflictes, una clara explotació de la fotogènia del casalot on s'ambienta i apostant-ho tot al carisma sorneguer de Malkovich, El mayordomo inglés és un conte de fades sense màgia per a adults que enyoren un estil de vida aristocràtic que mai han viscut.