Ha passat un segle des que l'anarquisme i el sindicalisme van ocupar els carrers amb la convicció que la revolució estava a punt d'arribar, i la companyia Mos Maiorum està convençuda que aquell moment té moltes similituds amb l'època actual. "Se sentien tambors de guerra per Europa, el feixisme estava en auge i les desigualtats cada vegada eren més presents. Ara tot això ens ressona", afirma el director Ireneu Tranis. Com va reaccionar aleshores la gent, davant d'aquell context? Ens hi podem emmirallar? Amb aquestes preguntes, Mos Maiorum s'ha aproximat a la figura de l'anarquista Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Mèxic, 1980) i n'ha construït un espectacle, Nosaltres, els sense nom, que s'estrena el 10 d'octubre a Girona (La Planeta, dins del Temporada Alta) i farà temporada a la Sala Beckett de Barcelona a partir del 18 d'octubre. "Era un moment en què la utopia era sòlida, palpable. Volem explicar-ho i apel·lar a l'esperança", afegeix Tranis.

"De tant en tant em passa que curso obsessions per algun personatge o per algun episodi històric concret", explica Adrià Cortadellas, cantant i guitarrista del grup Fetus. "Doncs bé: ja fa uns mesos que m’ha agafat ben fort per Buenaventura Durruti i és per això que em veig obligat a recomanar fermament la lectura d'El curt estiu de l’anarquia. La vida i la mort de Durruti (1896-1936), de Hans Magnus Enzensberger", afegeix. Es tracta d'un llibre publicat originàriament en alemany el 1972, del qual Virus Editorial va fer una edició en català amb traducció d'Anna Soler Horta. L'obsessió de Cortadellas per Durruti ha coincidit amb les tasques per enllestir el nou disc de Fetus, Càntir nou fa aigua fresca, que es publicarà l'11 d'octubre i amb el qual la banda consolida la línia de punk-folk (amb Jaume Arnella i els Pogues al mirall) dels àlbums Sota, cavall i rei (2021) i La serra dels perduts (2022).