Per als que vam forjar la nostra cinefília entre les dècades de 1980 i 1990, mirar cap aquell passat amb nostàlgia és una temptació indefugible. I és justament aquesta visió idealitzada la que origina i alhora promou Bala perdida, la nova pel·lícula de Darren Aronofsky, que situà l’acció del film al 1998, justament l’any en què el cineasta de Brooklyn es va donar a conèixer amb l'estilitzada i paranoica Pi. Ara, amb la seva nova carta d’amor a una Nova York pretèrita i indomable, Aronofsky convida l’espectador a recordar un Hollywood en què les històries originals i els personatges impredictibles importaven més que la lluentor dels efectes digitals, una era de pel·lícules que no tenien por a submergir-se en les catacumbes de la vida social i l’esperit humà. Així, quan Aronofsky explica a Bala perdida la caiguda als inferns d’un bàrman immadur i alcohòlic, es fa difícil no rememorar aquells anys daurats del cinema nord-americà en què directors com David Fincher o Paul Thomas Anderson van aprofitar l’embranzida del cinema de Quentin Tarantino i els germans Coen.

Aquest estiu la vida sentimental de Zoë Kravitz no deixa d'acaparar titulars. Fa uns dies, els mitjans nord-americans assenyalaven que la química entre l'actriu i l'actor nord-americà Austin Butler, el seu company de repartiment a la pel·lícula Caught stealing, de Darren Aronofsky, era cada cop més evident i apuntaven la possibilitat que haguessin començat una relació. Però aquesta setmana hi ha hagut un canvi de rumb en la història, després que Kravitz hagi estat gravada passejant per Roma amb el cantant britànic Harry Styles.

Ja ho deia el musical Grease, amb la cançó Summer Nights: els amors d'estiu són ràpids i, a vegades, letals. Ningú s'escapa dels enamoraments febrils que provoquen els dies que les temperatures pugen i les responsabilitats baixen, ni tan sols els famosos. Les celebritats són com la resta dels mortals i també viuen amors d'estiu que sembla que hagin de durar per sempre, però que, moltes vegades, s'acaben desintegrant. Repassem alguns dels amors d'estiu més sonats de la cultura pop.

Igual que moltes altres parelles icòniques de Hollywood, Zoë Kravitz i Channing Tatum es van conèixer en un plató. Però malgrat els plans de casament que tenien des de feia un any, People ha fet públic que la parella ha decidit trencar la relació. La notícia ha arribat dos mesos després que s'estrenés als Estats Units el film en el qual es van enamorar. A hores d'ara cap dels dos implicats s'ha pronunciat, si bé Tatum ha eliminat la fotografia on anunciava el compromís amb l'actriu.

Un dels grans thrillers de la dècada passada, La invitació (2015), escenificava la impossibilitat que tothom pugui complir sempre els seus somnis com es diu a les tasses amb missatges motivadors: els desitjos propis acaben friccionant en algun moment amb la llibertat d'altres persones. De passada, la seva autora llançava un dard a les teràpies amb aspecte sectari. Sembla com si l’actriu i ara realitzadora Zoë Kravitz (Divergent) hagués pres nota d’alguns aspectes d’aquella pel·lícula de Karyn Kusama, o de Deixa'm sortir (Jordan Peele, 2017), per dissenyar la intriga de Parpadea dos veces.