L'atzar és un excés de sentit, i una ruleta imprevisible amb la qual és millor aliar-se i no aturar-la abans d'hora. L'atzar ha governat la vida de Henry Ettinghausen, nascut el 1940, en plena Segona Guerra Mundial, en un hospital de l'oest de Londres. L'atzar ens ha reunit perquè vaig esmentar la seva dona, la Mercè, en un article sobre la petjada catalana a Cambridge i encara que ell no el va llegir, algú l'hi va comentar, i el Henry va desfer el camí entre el text i l'autor fins a trobar-me, per agrair-me la referència.